Aquest pastís és originari de Castella i Lleó. El seu nom fa honor al Convent de Sant Marc, els orígens del qual es remunten al segle XII, quan la reina senyora Sancha va fundar un temple i hospital per als pelegrins jacobins.
Dissabte va ser el sant del meu fill Marc i com la Margarida del blog El món de la cuina crec que la millor forma de celebrar qualsevol cosa és preparant unes bones postres…aquestes ens van agradar força!!…i el Marc va quedar encantat de saber que hi havia un pastís que portava el seu nom…
PASTÍS SANT MARC
Ingredients del pa de pessic genovès:
-4 ous
-120 g de sucre
-1 culleradeta de vainilla ensucrada
-120 g de farina de rebosteria
-1 pessic de sal
Preparació del pa de pessic genovès:
Posar la papallona a les fulles de la thermomix, afegir els ous, el sucre i la vainilla ensucrada i programar 6 minuts, 40º, velocitat 3. Quan acabi el temps tornar a programar uns altres 6 minuts a velocitat 3, aquesta vegada sense temperatura.
Afegir la farina i la sal, repartint-les al voltant de la papallona i programar 4 segons a velocitat 3. Retirar la papallona i acabar de remoure ajudant-se de l’espàtula amb compte de no baixar la massa.Vessar la massa en un motlle de greixatge de 22 cm i enfornar a 180º.
Ingredients de l’almíbar:
-130 g de sucre
-100 g d’aigua
-suc de mitja llimona
Preparació de l’almíbar:
Vessar els ingredients al vas de la thermomix i programar 7 minuts, 100º, velocitat 2
Ingredients de la crema de rovells:
-100 g d’aigua
-100 gr. de sucre
-6 rovells d’ou
-1 cullerada d’aigua
Preparació de la crema de rovells:
Posar al vas de la thermomix l’aigua i el sucre i programar 13 minuts, temperatura varoma, velocitat 1 sense posar el gobelet perquè s’evapori bé l’almíbar. Retirar el vas de la màquina, treure la tapa perquè perdi calor i reservar.
En un bol posar l’aigua i els rovells i trencar-los amb unes barnilles o una forquilla. Afegir l’almíbar reservat sense deixar de moure i quan s’hagi incorporat totalment posar les papallones a les fulles, afegir la preparació al vas i programar 11 minuts 90º, velocitat 1
Ingredients de la nata batuda:
-500 g de nata per muntar (mínim 35% de matèria grassa) molt freda (no congelada)
-80 g de sucre mòlt
-2 sobres d’estabilitzant per a nata
Preparació de la nata batuda:
Agitar l’envàs de la nata, posar la nata en un bol metàl·lic o de vidre que ha de ser fred i batre amb les barnilles elèctriques. Quan estigui muntada afegir el sucre i l’estabilitzant i batre una mica més fins que quedi tot barrejat.
Muntatge del pastís:
Partir el pa de pessic per la meitat, col·locar-ne una capa sobre la safata on vagi a servir-se el pastís, banyar amb la meitat de l’almíbar i cobrir amb la meitat de la nata. Col·locar a sobre l’altra capa de pa de pessic, banyar amb la resta d’almíbar i cobrir amb la crema de rovell. Adornar els laterals amb la resta de nata.
Fons: Reposteria y pasteleria Th-31
Rica se ve que esta, pero es que ademas te ha quedado preciosa!!!
Un besote y felicidades a tu nene!!
Sóc la segona!!! no m’ho puc creure!!! JEJEJ Així encara en deu quedar un trocet per a mi, no??? T’ha quedat increíble!!! de debò!!! ja saps que m’encanten les teves presentacions!!! bé, i evidentment les receptes!!! Aquesta encara no l’he provat de fer!!! a veure si em surt´la meitat de bé!!!
Petonassos
Miel
Siiiiiiiiii, es la tarta de mi casa…jajaja. Mi padre iba los sábados cuando echaban «Vacaciones en el mar» a la confitería Moka a por 12 pasteles de San Marcos, que eran con una capa de crema pastelera finita abajo, y otra enorme de nata arriba y la yema arriba del todo entre capas de suave y fino bizcocho…que recuerdos!…. La puse en mi boda de tarta nupcial por ese punto de nostalgia…
Te ha quedado espectacular!
Te ha quedado de pastelería!!! Que rico!!
María José, felicitats al teu fill!! I felicitats a la pastissera per un pastís tan bo i tan perfecte!! Molt millor que de pastisseria!! 😉
Petons!
Te ha quedado espectacular! Parece sacada del mostrador de las pastelerias mas pijas jaja
Un besito wapa
Felicitats per partida doble: al Marc pel seu sant i a tu per les mans que tens!
Un pastís boníssim. Jo no el faig gaire perquè la crema de rovell no és la preferida de casa, però reconec que la presentació és molt maca i crida molt l’atenció.
M’ha agradat molt que pensessis com jo que res millor que fer unes postres per celebrar qualsevol data important. Crec que els fills valoren més el temps que els has dedicat ideant i fent aquestes postres que no pas donant-los un regal comprat.
Felicitats, guapa! (i guapo, perquè segur que t’assembles a la teva mare!)
Que rica y que bonita! Complimenti!!(Felicidades!) Un grande abraccio. Sil
Quin pastís més maco que et va quedar .. ja pot estar content el teu fill Marc.
Felicitats i petonets
mar
Me encanta esta tarta San Marcos, nunca la hice pero está deliciosa. A ti desde luego te ha quedado de exposición..pero ojo eh, que luego me la comería jajajaja.
Esto es un placer para el paladar por dios!!.
Besines 🙂
Felicitats al teu fill i que content devia estar amb el pastis tan deliciós que li vas fer.
Ets una artistassa i una marassa!!!
Hola María José. Con un poco de retraso quiero felicitar a tu hijo Marcos, por su santo y, a ti, por este pastel que le hiciste. Espero que pasara un día estupendo aunque al ver el pastel que le has preparado el día sería redondo. Es una pena no haber llegado antes para poder probarlo. Delicioso.
Saludos
No coneixia aquest pastís. Per la pinta que fa, ha de ser boníssim!!
Maria José,
¿De verdad la has hecho tu? Pero si tiene mejor pinta que las de las pastelerías! Eres una artista!
Besos!
De ben segur que el teu fill deuria estar super content al veure aquest pastís tan espectacular que li vas fer!
Petunets,
Eva.
Moltes felicitats per al Marc i per a la cuinera. T´ha quedat un pastis «de escandalo». Ara mateix l´hi donaria una caixalda a la pantalla.
Petons
Uau, t’ha quedat fantàstic!
Estic segura que el Marc devia quedar molt content amb aquest pastís… tens raó que per celebrar un aniversari no hi ha res com un pastís fet a casa amb tot el carinyo del món 😉
No sabia l’origen del pastís, m’ha semblat molt interessant…
A mi marido le encanta esta tarta, para mi no es de mis preferidas, pero a el le disloca, así que como yo cocino para ellos se la voy a hacer un día..
Un besote
WOW, UAU, YUPI!!! és genial.
Hola Maria Jose
Te ha quedado preciosa, una maravilla x
Aquest sí que és bo. De sabor fi i suau, i amb una textura molt cremosa i agradable.
! hala! que presentación, si parece de pastelería, felicidades te ha quedado fantástica, besos pepa.
T’ha quedat un pastís ben bonic i suposo que a la manera tradicional també es pot fer, sense thermomix, oi?.
Tengo la plena certeza de que si los responsables del Parador del convento de San Marcos probasen tu tarta quedaría institucionalizada como postre de la casa, tiene una pinta «divina»….no me extraña que tengas a tus seres queridos locos de contentos con las cosas que les haces
San Marcos!! Qué postrecito!! Se ve delicioso. Salu2!
Que rica!!! le habrá encantado.. te ha quedado de maravilla.
Saludos!!!!
Te ha quedado maravillosa!!
Que bien que podamos hacer este tipo de reposteria en casa…
Un beso
Mira que tengo yo ganas de hacerla ….pero siempre pienso que es complicadilla.
Te ha quedado fenomenal.
Un abrazo,
María José.
Madre mía!!! Es que te ha quedado como de pastelería pero seguro que muchíiiiiisimo mas rica de sabor!!!! Impresionante!!!! Besotes!!!
Quina sort que té el Marc! El pastis es veu fantàstic 😀
Moltes felicitats al teu fill :D… i si se’m permet… a la mare que el va parir!!!
Un petó guapa!
Hola Maria José: He deixat una cosa per tu al meu blog
Petons
María José, quan puguis passa’t pel meu blog que hi tens una sorpreseta! 😉
Jamía, de redoble de tambor. Tiene pinta de ser de la mejor confiteria de la ciudad. Bueno, lo es, porque está hecha en tu cocina y por lo que veo, nada malo sale de esas manitas.
Estupenda receta y fabulosa presentación.
Besitos sin gluten
Hola María José, tienes un regalito en mi blog.
Un petó
Felicidades a tu hijo y ati por la tarta tan bonita que te ha quedado,parece de pasteleria.
Un beso.
Ai qué bo! jo d’este si que me menjaria un trosset 🙂
Ay, María José, qué cosa más bonita!!!!
Es de mis tartas favoritas, ésta y la Sara. Quizá, probablemente, casi con toda seguridad por factores emotivos.
Podía pasarme una hora tomando el postre mientras lo escuchaba a él contarme cómo sería la vida. Acertó en poco, pero la tarta me sigue despertando lo mejor que tengo.
Deliciosa!!
Felicidades.
¡Ay Maria José! que me ha encantado la tarta de San Marcos. Te ha quedado preciosa y seguro que riquísima.
Besos.
Mandragora30:
Gracias guapa, esto me anima que la manga pastera no es lo mio 🙂 un besito
Miel:
Si en vols un bocinet vine cap aquí que en faré una altra!!! i a mi també m´encanta el teu blog i les teves receptes….una abraçada guapa!!
Elbereth:
Gracias, ya veo que eres una experta de esta tarta, asi que tu palabras me llenan de orgullo!!! un besazo
Vacapaca:
Mil gracias niña, un beso
Mercè:
La veritat? és molt resultona perquè no té cap complicació de fer, es clar que sa thermo ajuda…petonets
Marymary:
Holaaaaa guapaaaaaa!!! eso de llamar pija a mi tarta me ha llegado eh jajajaja…es guai del paraguai jajajaja….un besazo!!!
Margarida:
Moltíssimes gràcies maca!! He passat les teves paraules al meu fill però tant sols té cinc anyets així que encara crec que prefereix una joguina jajajaja…però jo estic amb tu i per això t´he mencionat a la meva entrada…una abraçada ben forta!!!
Simplemente cocinera:
Hola Sil, gracias por pasarte y dejarme tus palabras…!!!!
Mar:
Moltes gràcies, ens va agradar molt, a mi sobre tot la capa de crema de rovell ummmm…
Merchi:
Pues claro que te la comerias…como hice yoooo jajaja 🙂 un besazo
Dolorss:
Nena gràcies m´has fet posar vermella…petonets
Juan:
Holaaa le paso tus felicitaciones a Marc, estara encantado…gracias!!!
Francesc:
Vaig investigar un poquet abans de fer-lo i es veu que la versió més antiga és la que vaig preparar, les més modernes porten també una capa de xocolata o de crema…t´aseguro que val la pena tastar-lo, és molt bo!!
Marilu:
Graciassssss!!!! te aseguro que si lo he hice yo, pero si es muy facil de preparar!!!! tu que me miras con buenos ojos jajaja…un besito guapa
El cullerot Festuc:
Siii jajaja ell no en va menjar gaire però després presumeix de mamà repostera 🙂 petonets
Pilar:
Vinga prepara´l i segur que t´encanta!!!
Gemma:
Holaaaaa!!!! jo tampoco el coneixia l´origen tant sols sabia que era típic de Lleó, m´encanta saber d´on venen les coses..petonets
Mar:
Pues venga, a preparar tartas para la famili…que nosotras no podemos con todo jajaja….eso a mi no me pasa…mientras sea dulce me gusta todo!!!…un beso guapa
La cuina vermella:
Jajaja…gràcies!!!!
Ana Powell:
Muchas gracias guapa!!!
Ferràn:
Per fiiiiiiii!!!! 😛
Pepa:
Gracias por tu comentario, un besazo
Glòria:
Hola maca, es clar que si que s´ha de poder fer, encara que amb la thermo és més pràctic però les nostres besavies no en tenien i mira quines receptes tan delicioses feien…petonets
Phoenicoperus:
No me des ideas!!! a ver si tendre que ir a la peninsula para realizar tu propuesta :))
Pedro:
Graciassssssss!!!!
Mabel:
La tarta es muy suave, nos encanto…besitos
Su:
Pues si, porque aunque a veces no quede tan perfecta pienso que no hay nada como lo que pueda prepararse en casa…un beso
Maria Jose:
Pero como puedes pensar eso?? tu precisamente?? pero si lo mas dificil es partir el bizcocho por la mitad 😉 un besazo
Salvia:
El sabor quedó muy bueno, para nada empalagosa…besitos
Núria:
Gràcies!!! jajaja et permeto el que vulguis!!! petonetssss
Pilar:
Hola maca, mil gràcies per pensar amb mi…petonets!!!
Mercè:
Gràciesssss!! em fa molt feliç que penseu amb mi!!! smuaks
Zerogluten:
Uyyyy coloraita me has puesto jajajaja…gracias por tus palabras guapa!!!
Meritxell:
Vooooyyyyy!!!! un millon de gracias por concederme el premio!!!
Mesilda:
Gracias!! la verdad es que estaba buenecita 🙂 besitos
Bajoqueta:
Idó vinga, estàs convidada…t´espero!!!
Adormidera:
Yo también asocio los sentimientos con el paladar y con los aromas…parece mentira pero las sensaciones persisten en el tiempo no?…Gracias!!!
Silvia:
Gracias guapa!!! un besazo