M’encanta el tema per a aquesta edició d’HEMC que ha triat Ajonjolí del blog La flor de calabacín…aquest mes no s’ha de pensar una recepta amb l’ingredient proposat sinó que cal realitzar un plat amb ingredients de la nostra regió…s´obre doncs un ampli ventall i tindrem l’oportunitat d’aprendre un munt sobre la gastronomia de diferents localitats i això és una cosa que sempre va bé!!
Sent jo d’Eivissa m’ha semblat que el més apropiat era elegir un plat amb sabor mariner…encara que la veritat és que he dubtat bastant perquè la meva illa compta amb una rica cultura gastronòmica, amb receptes tant de mar com de muntanya, en les quals s’utilitzen ingredients autòctons i totes igual de desitjables.
El guisat de peix, que és un els nostres plats més tradicionals, es cuina en una greixonera, la típica cassola de fang, i s’elabora amb ingredients exclusius de l’illa: peixos de roca i productes de l’horta eivissenca. L’habitual és preparar el guisat amb varietat de peix (aranya, rata, rascassa, roja, anfós…) però jo l´he fet sol amb un d’ells i per això l’he anomenat guisat de roja… 
Ingredients:
-Roja (neta, salada i tallada a trossos grans)
-Patates
-Tomàquet
-Alls
-Julivert
-Ametlles fregides
-Nyora
-Aigua
-Oli i sal
Preparació:
Pelar les patates, netejar-les i tallar-les a quarts (han de quedar trossos grans).
Fregir la nyora amb compte de no cremar-la (perquè després no amargui) i fer una picada amb la nyora, alls, julivert, tomàquet i ametlles fregides.
Escalfar oli en una greixonera i sofregir lleugerament les patates, afegir després la picada i remoure bé.
Afegir aigua fins a cobrir les patates i deixar bullir fins que estiguin gairebé fetes. Agregar el peix i deixar bullir fins que estigui tot cuit, si és necessari afegir més aigua. Rectificar de sal. Acompanyar amb un allioli (abans de servir llançar-ne unes cullerades per sobre del guisat) 
I tinc que agraïr al Joan del blog Cocina por afición que m´hagi donat el premi «Cuchara de oro», heu de visitar aquest blog si no ho feu perquè a més de bones receptes hi ha sempre informació sobre temes molt interessants…mercis Joan!!
Buenisimo este plato, disfruto mucho los guisos de pescado y si encima ya le pones almendras, pues me matas, creo que siempre da un punto buenisimo en la comida, se ve delicioso ese plato.
Besotes.
Creo que es una combinacion perfecta, el pescadito ummhhh me encanta mas que la carne, y asi preparadito se ve delicioso.
Un besazo wapa!
¿Y no sería posible que me acercase yo un poquito por tu casa y me invitaras a este pescadito con alioli y todo?
¡Dios mio, qué delicia!
Un beso grande.
Sonia
Maria José -dit i fet- Aquest plat, amb aquesta olor de roja -aqui se’n diu escóropora- se se’n des de aqui…,i amb la picada que hi poses per a sobre, i després l’aigua per cubrir-ho… aixó s’ha de sucar amb pa. Si el peix et queda així de bé, m’imagino un plat de l’horta eivissenca… en fi ja no em queda pa… Que vaigi de gust Maria Jose. Josepb -menja de bacallà-
Qué guisito tan rico! Este pescado es lo que en otros lares conocemos por cabracho ¿no?
fantastico
este plato te a quedado excelente y los guisos de pescado son divinos con un sabor delicioso y el tuyo se ve para chuparse los dedos.
Aquesta roja fa una pinta…no l’he provat mai…però vindria a Eivissa ara mateix a tastar-la!
Ptnts
No coneixia jo la Roja, perfecte que hagis posat una foto! Genial l’aportació…que bones les cassoles de peix…i si a sobre és estant a Eivïssa…encara més!!! 🙂
Petunets,
Eva.
Hola María José. Cuando veo un plato de pescado, sea el que sea, lo miro y lo remiro porque me encanta. en este caso no podía ser menos. Has preparado un guiso con ese pescado, Roja, he visto la foto, me he quedado con ella jj y cuando vaya al mercado me fijaré para ver como se denomina por esta zona. lo que si he visto también es que esa salsa es muy parecida a una de aquí y que está de vicio, por eso no me cabe duda de que este guiso debe estar delicioso.
Hablando de otra cosa, quiero agradecerte muy sinceramente el que me hayas aceptado el premio.
Saludos
A mi los pescados de roca me encantan. Son especiales e intensos de sabor. Aquí se estila mucho el cabracho, que por la foto diría que es primo hermano de la roja que nos muestras.
Ese guisito tiene que estar delicioso. Más aún degustado en una buena terraza con vistas a ese Mediterraneo de aguas cristalinas del que disfrutais en mis amadas Baleares. Tengo tantas ganas de visitar Ibiza y Menorca!!! Después de haber vivido en Palma, no haberlo hecho en su momento no me lo perdono, así que tendré que volver a quitarme la espinita.
Te mando muchos besos sin gluten
Qué guiso tan rico! De esos de toda la vida, con el carácter peculiar de cada sitio, para probarlo muy pronto.
Un beso.
He gaudit moltissim llegint la recepta, les patates soles ja deuen estar bonissimes, es couen amb la picada i fent xup-xup.
Quin ventall de plats més bons tenim, no?
Anoto aquest guisat!!
Petons
Un guisat de concurs, boníssim!
Un petó! Beth
Aquest peix es bonissim. Guisat deu ser la mar de bó. Amb les patates i picada queda …. MMmmm! Només de pensar-hi s´em fa la boca aigua. Quines ganes de sucar-hi pá!
Petons
Maria José,
Aquest plat és impossible que no estígui boníssim, amb els ingredients naturals amb que l’has fet. Des d’aquí l’ensumo, o potser és la meva imaginació?.
Una abraçada
Però si la teva roja és la meva polla (dita també cap roig)!
Amb això ja en tinc prou: qualsevol plat fet amb aquest peix és bo per força!
La propera vegada que vegi polles a la plaça les prepararé d’aquesta manera, per variar una mica. A casa els agradarà a tots!
Un petó
Un guisat de peix molt de les illes i agraïr-te que ens enssenyis el convidat doncs hi ha vegades que jo no acabo de saber qui són, doncs al mateix tots li´n diem amb un nom diferent , en el nostre cas escórpora.
Aquest guisat teu té una pinta espectacular, d´aquella , que ara seuria a taula i el disfrutaria moltíssim , una delícia.
molts petons
Que bo!. Els guisats de peix m’ encantesn.
ptns.
María José, que ricos son los guisos de pescado. Este además es bastante diferente a lo que estoy acostumbrada a cocinar (marmitako, patata en salsa verde…) así que estoy encantada y con ganas de probarlo!
la roja, o l’escórpora, com en diem per aquí, és un peix boníssim, i amb aquest guisat, amb les patates que agafen tot el gust del peix… boníssim!
quina delicatessen Maria José, els guisats de peix son tan bons. Ets una artista. Muac.
María José, crec que a partir d’ara et deixaré mes missatges….
Quin guisat més bó…i la cassatta de més abaix…bufff..no hi han paraules!! jeje
Núria
Ummmmm…..que bueno,en casa nos gustan mucho estas salsitas de pescado y con roja estara de lo mas sabrosa.
Un beso.
Trotamundos:
A mi también me gustan mucho las almendras para cocinar…mil gracias guapa!!
Marymary:
Chiquillaaaa!!! yo también disfruto muchisimo con el pescado, me alegro que te haya gustado…un besooo
Sonia:
Pueees no seee no seee…si hacemos un intercambio acepto la propuesta :)) besazos!!!!
Josepb:
Siii el pa és indispensable en aquest plat!! i queden tan bones les patates com el peix.
Nélida:
Hola guapa, siii la roja es el cabracho, un besooo
Norma:
Graciasss por tus cariñosas palabras!! besitos
Marta:
Idó vinga no t´ho pensis dues vegades…estàs convidada 🙂
El cullerot Festuc:
Mercis maca, vaig posar la foto perquè com el nom varia d´un lloc a l´altre em va semblar que així no quedarien dubtes…petonets!!
Juan:
Gracias a ti por concedermelo y seguro que alguna vez has probado la roja, en castellano es cabracho…
Zerogluten:
Coincido contigo que como el pescado de roca en cuanto a sabor no hay nada, y efectivamente el cabracho es la roja…y niña si algun dia te quitas esa espinita espero que me lo hagas saber ehhhhh…un besazo!!!
Lolah:
Si, es verdad es un plato de toda la vida, de esos con sabor familiar…un beso
Dolorss:
A mi també m´agraden les patates tan com el peix…ummm…queden confitades confitades…mercis maca, una abraçada
La llibreta viatgera:
Moltes mercis Beth, un petonet
Pilar:
Siiii jo no puc deixar de sucar-hi pa, és un vici!!!! mercis!!!
Josep:
Jajaja què forta és de vegades la suggestió ehhh…mercis!!!
Margarida:
Hi ha que veure que rica és la nostra llengüa no? escòrpora, polla, cap roig, roja…és una passada…si t´animes ja ens diràs què t´ha semblat…una abraçada molt forta!!
Mai:
No pots imaginar-te com m´agradaria poder tenir-vos a tots a casa amb un plat de guisat davant i parlant de tot i res…mercis maca!!!
Annafs:
Gràcies, m´alegra molt que t´agradi, un petó
Marilú:
Hola guapa!!! pues venga hacemos intercambio de recetas vale? seguro que las tuyas estan deliciosas…un besazo
Manel:
Si queda un plat ben confitat…mercis!!
La cuina vermella:
Mercis vermells!!! una abraçada fortíssima!!!
Olga:
Smuaksssssss!!!! t´agafo la paraula ehhh…;)
CocinArte:
Hola maca!!! gràcies pel comentari…petonets
Mesilda:
La salsa es un vicio a que si? nunca se hace suficiente, a mi me encanta deshacer en ella las patatas…ummm…un beso!!
Hace tiempo que no pasaba por aquí y veo que me he perdido muchas buenas recetas. Este guiso pescado se ve muy apetitoso.
Un beso
Gracias guapa, yo tampoco soy capaz de seguir todos los blogs como quisiera…hay tantos!!!! besitos