MACARRONS DE SANT JOAN
Aquestes són unes postres típiques eivissenques que com diu el seu nom es fan per Sant Joan, és una espècie d’arròs amb llet però preparat amb una pasta especial que es compra a granel i que més que a macarrons s’assembla a tallarins arrissats trossejats… aquesta recepta la preparava la meva besàvia i penso molt en ella sempre que els menjo…
Ingredients:
-1/2 quilo de macarrons de Sant Joan
-300 g de sucre
-2 litres de llet
-la pell de dues llimones
-3 bastonets de canyella
Preparació:
Donar un bull als macarrons en aigua (no és necessari que quedin cuits del tot però així després no queden tan pastosos).
Posar a bullir la llet amb el sucre, la pell de les llimones i els bastonets de canyella.
Colar els macarrons, afegir a la llet i deixar bullir tot junt una estoneta…a mi m’agrada no deixar reduir del tot la llet, que quedin una mica caldosets (s’assequen en refredar)
Repartir en cassoletes i empolvorar amb canyella mòlta. Posar a la nevera i servir bén freds
Me encanta la pasta y este plato tiene una pinta buenisima!!!
Besos wapi!
Quina xulada! com ens agraden aquests plats típics que es fan a cada racó de la nostra geografia
Ui, t'asseguro que amb el nom no hagués dit que eren de postre. M'ha agradat saber d'aquest postre tradicional.
QUe original, m'he quedat ben sorpresa en veure que són macarrons de postres! És ben bé una recepta inspirada en l'arròs amb llet, oi?
M'encanten aquestes receptes tradicionals típiques de cada zona…
És veritat que les receptes tradicionals son las que no hem de perdre. Gràcies per compartir aquesta, jo no la coneixía.
Petons
Que raro postre!!!! Jamás habia oido hablar de el, por lo que veo esa pasta parece la pasta mafalde.. que curioso, tiene que estar bien bueno. Gracias por enseñarlo!! Besos!
Siempre que vienen a visitar este blog a que descubra la armonía de los colores mágicamente enviado por mensaje de texto fenomenal. Gracias.
Si estás en mi blog sería un honor, si la votación en TOPblog y yo entiendo que te gusto y me vas a volver.
Un buen día para ti!
Ha de ser molt bó. Es pot fer amb macarrons normals o algun altre tipus de paste que trobem al super o només queda bé amb aquests macarrons d´Eivissa?
Salut.
¡Qué curioso!… ¡¡Como el arroz con leche!!.. Imagino que conoceras los macarrones de arroz de la marca gallo y que son los que utilizamos los celíacos.
No conocía que teneis unos especiales de San Juan.
Un besote. Lourdes.
Les receptes de les àvies són les millors, i si són de les besàvies… no et dic!!! Deu estar molt orgullosa de tu en veure que fent la seva recepta tens un record per a ella.
A mi l'arròs en llet no m'agrada, però aquest plat me l'apunto perquè m'agrada molt la pasta i -salvant les distàncies- aquest plat em recorda les tallarines a la carbonara, però en dolç.
El toc de la canyella queda molt bé, a mi m'agrada, i sempre en poso a sobre de la crema.
Un petonàs!
Que ilusión me ha hecho encontrar tu blog, y que seas de Ibiza, cuando he visto los macarrones de San Juan he pensado, esta mujer conoce ibiza jajaja y resulta que eres de ibiza, yo vivo en San Jordi
Ya te tengo enlazada a mis blogs para no perderte de vista.
Un besito y bona nit
Estimada Maria gràcies per la seva visita i el petó aprecieri. Es difícil para mí Soy capaz de traducir sólo saben Inglés, pero lo intento. Su blog está lleno de color!
És molt bo! Quan era petita el meu menjar favorit és:)
M'ha encantat conèixer aquestes postres!! Et prometo que mai havia sentit parlar…que original!!
Núria
Anda que xuli !!!!!! no ho coneixia aixó jo ….. deu estar molt bó i més suau que l'arrós amb llet perque aquesta pasta deu quedar més lleugera que no pas l'arrós.
petunets i bon cap de setmana
vaya cosas ricas me he perdido.. menos mal que ya me voy a poner las pilas.. jaaaj
este postre nunca lo había visto… pero tiene una pinta deliciosa… apuntamos…!!
mil besos wapa
Ostres, primer m'he imaginat uns macarrons amb formatge i gratinats al forn…però vec que no! …uns macarrons dolços…Ostres, ostres!
Ptnts
Ostres! no n´havia sentit a parlar mai d´aquests macarrons, ni tan sols crec que hagi vist aquest tipus de pasta, és una recepta interessantíssima, queda apuntada a les tradicionals, ja saps que és de les que a mi m´agraden.
Una abraçada i un petonàs
mai
Jo tampoc coneixia el teu bloc, n´hi a ningú de Eivissa.
No conec aquest plat però un dia el provaré.
Ja t´hi apuntat a la llista per seguir-te.
Fins aviat.
No lo conocia y me ha sorprendido,no creia que hera dulce,pero me gustan mucho las recetas tradicionales y que no se pierda la costumbre.
Un beso.
Macarrons per a postres!!Aquests els he de provar. Les meves filles son unes fanàtiques dels macarrrons. Els hi podria fer macarrons de primer plat i macarrons de postres.
ptns.
Maria Jose,
Aquests "macarrons" tan especials de Sant Joan, tenen una pinta sensacional. A més, les receptes tradicionals són les millors i mantenir-les és una manera de no perdre les arrels. Una abraçada
No conocía yo esta receta, pero me imagino el sabor a canela con la suavidad de la leche y la pasta y me dan ganitas de meter mano en la foto.
Además, las recetas de las abuelas tienen un encanto especial, verdad?
Besitos sin gluten
¡Qué curioso! Nunca había oído que la pasta se usara en un postre.
Muy rico debe de estar.
Un besín
Carmenpiva
Que bueno, nunca lo había visto y me parece una receta genial, ¿ si no se encuentran esos macarrones , que se puede utilizar? besos, pepa.
¡Pero qué original! No conocía nada parecido (que no sea el arroz con leche, claro). Espectacular.
Un beso.
Que buena pinta tiene esta receta, y si sabe como el arroz con leche…
Un saludo
Jorge
http://pocohecho.wordpress.com/
Venga a mirar la foto buscant els macarrons jajajaja.
No ho havia vist mai això, deu estar molt bo 🙂
This recipe seems delicious !
Kiss from Athens
Marymary:
Holaaaa!!! es un modo diferente de comer pasta, gracias, un beso
La cuina vermella:
A mí també m´agrada això de descubrir plats típics i desconeguts per a mi…una superabraçada!!
Maria:
El cert és que és l´unica recepta de pasta dolça que conec, xoca un pelet però és un plat boníssim!!
Gemma:
Holaaa!!!No sé quin origen pot tenir aquest plat però si que es sembla molt a l´arroç amb llet..m´alegro que t´hagi agradat 🙂
MaryLou:
Si les tenim que anar recopilant, és el nostre "deure" no creus? petonets
Laura:
He tenido que buscar una foto de pasta mafalde jajaja pero sí se parece, igual esta tiene la ondulacion mas grande pero si se parece bastante…un beso
Genanina:
Muchisimas gracias por tu visita y tus cariñosas palabras, un besazo
Pilar:
Hola maca, no en tinc ni idea, com sempre he vist aquest plat amb el macarrons d´aquí no ho se…però si vols jo et puc enviar una bossa dels autèntics, ja em diràs…petonets
Pikerita:
Pues no, no conozco los macarrones de arroz de los que me hablas…la verdad es que estoy muy mal informada sobre la celiaquia, por eso me alegro muchisimo conocer blogs como el tuyo…un besazo
Margarida:
Sí les receptes que ens han ensenyat les nostres besàvies, avies i mares són les millors, jo també ho crec…i t´aseguro que encara que s´assembli no té res a veure amb l´arroç amb llet en quant a sabor…benvinguda al club de m´agrada la canyella 🙂 petonets
Rosa:
Hola!!! no falla no? macarrones de Sant Joan? de Ibiza fijo jajaja yo tambien me paso por tu blog…un beso
Amalia:
Gracias por tu visita, estas en tu casa!!! un besazo
CocinArte:
Si no es coneixen xoquen un poc jajaja però t´aseguro que són molt bones…petonets
Mar:
Potser no queda tan pastós com l´arròs, i jo li poso molta llet perquè m´agraden ben caldosetes…mua
Caram Maria José, quina recepta més original!! La desconeixia!! Gràcies per apropar-nos un plat tradicional com aquest! 🙂
Petons!
Fargopatt:
Holaaaa!!!! venga que aun estas a tiempo de llegar a algun bol 🙂 besitos
Marta:
Jajaja són força originals oi? petonets
Mai:
M´alegro que t´agradi, el cert és que són unes postres que m´encanten i jo també penso que no hi ha que deixar perdre les tradicions…petonets
Els peixos:
Quina alegria la teva visita, espero que siguem en contacte…petonets
Mesilda:
Gracias guapa, me alegro que sea de tu agrado…un beso
Annafs:
Jajaja això mateix van dir els meus fills!!!! una abraçada
Josep:
Moltes gràcies, estic totalmente d´acord amb tu…una abraçada
Zerogluten:
Holaaa!!!que guai que te guste la receta guapa, hay que mantener estas tradiciones y enseñarselas a nuestros hijos…besitos!!
Carmenpiva:
Jajajaja en Ibiza somos asi de raros!!! no, en serio tu pruebalas que te aseguro que son cosa buena…un besazo y gracias por pasarte
Pepa:
Pues no tengo ni idea, solo he preparado este plato con los macarrones tradicionales…pero supongo que un tallarin anchito podria servir y si no dimelo y te mando una bolsa vale? besitos
Maria:
Hola guapisima, muchas gracias por dejarme tus cariñosas palabras…un beso
Pocohecho:
La receta es muy parecida pero no acaba de tener el mismo sabor, es menos pastosa….un abrazo
Bajoqueta:
Jajaja quina gràcia m´has fet!!! petonets
Mary:
Holaaa muchas gracias guapa, un besazo
Mercè:
Gràcies a tu per pasar-te i deixarme les teves paraules, un petonàs!!!
Com molt bé dius, s'assembla força a l'arròs amb llet. La veritat és que té molt bona pinta 😀
Surfzone:
Merci, té un gust diferent de l´arròs…a mi m´agraden molt ben fresquets…petonets
Yo que llevo casi todo el verano sin ganitas de nada, con un único antojo y mira tú que me lo estaba perdiendo aquí.
Yo sí conozco una receta parecida. En mi casa, de chicos, nos hacían casi más pasta con leche que arroz idem. Y aún hoy dudo qué me gusta más.
Ese tipo de macarrón típico vuestro pues no, pero fideos con leche sí que hacían tanto la gente mayor como mi madre. Yo a veces aún también lo hago ya que es mucho más rápido. Eso sí, el punto de la pasta no la tiene el arroz… puede gustar más o menos, pero es distinto, verdad?
Ay, cómo me alegro… de isla a isla y seguimos coincidiendo. Me encanta esa tradición vuestra por San Juan.
Besotes
What an unusual recipe. I've never had rice pudding in this manner before, but it sounds really comforting and lovely.
Adormidera:
Que cariñoso comentario me has dejado…me gusta muchisimo!! lo de isla a isla me ha llegado jajajaja…y si que tienes razon el punto del arroz no lo tiene la pasta pero lo que uno acostumbra a comer de niño a que tiene un sabor especial??? besitos guapa, gracias por pasarte!!
Y:
Me alegro que te haya gustado, que amable haberme dejado unas palabras, te espero cuando quieras….besos
on es poden trobar-comprar, els macarrons de san joan????
Hola! Sóc d'Eivissa i només voldria comentar que els macarrons de Sant Joan (que de fet no són macarrons, algú es va equivocar quan aquesta pasta va arribar a l'illa) són una tradició que es manté. La meva mare en fa cada any i a molts pobles per Sant Joan n'hi ha concursos. El plat es manté prou viu però fora de l'illa no és conegut.
Hola desde hace unos años los macarrones de San Juan ya no se pueden encontrar en el super. podrías indicarme qué tipo de pasta utilizas para que queden igual?? Las que yo he probado quedan muy gruesas y no me gustan. Muchas gracias
Hola Pepita, en Ibiza aún puede encontrarse esta pasta pero no siempre así que cuando no la encuentro busco una variedad que se llama "mafalda corta", te paso un enlace para que veas cuál es la que compro. Un beso!!
http://www.gourmetwarehouse.ca/sites/default/files/styles/zoom_image/public/images/product/13237.jpg?itok=fv2Btgdx
M'encantaria fer-ho, però per a quantes persones és aquesta recepta?