Amb l’esperit de la seva raça, que es nega a reconèixer la derrota, tot i que la
miri fixament, cara a cara, Scarlett va aixecar el cap…”Pensaré en tot això
demà, a Tara. Allí em serà més fàcil suportar-ho…Després de tot, demà serà un
altre dia.” (El que el vent es va emportar. Margaret Mitchel)
M’encanta aquest llibre, i especialment el seu
final…unes poques paraules, amb prou feines tres línees, per expressar que
hem de continuar sempre endavant..el que no té remei no en té, així que millor
no recrear-s´hi…
d’avui és totalment intencionada. Aquest mes l’encarregada de triar repte per a
les Cookings Challenge ha estat l´Elvira, amb ella comparteixo tant la passió per
la cuina com per la lectura i el cinema, per això les nostres
converses salten indistintament d’un tema a un altre amb una facilitat sorprenent. Elvi, sé que t’agrada aquest llibre tant com a mi, així que com ets
la nostra amfitriona d´aquest mes et dedico la meva introducció…ja saps:
avançar i avançar, després de tot demà serà un altre dia 🙂
dels enamorats, l´Elvira ens va proposar preparar un menú per a dos. No us
espanteu que no he preparat receptes amb cors, bastants va haver-ni aquestes
últimes setmanes en el món blocaire, de fet, per ser sincera, el meu
menú no ha estat realment per a dos, perquè solem ser més comensals a la taula,
així que senzillament us proposo tres receptes i després vosaltres afegiu o
resteu quantitats segons la vostra conveniència.
vegada que feia aquesta recepta, sempre preparo sopa de pollastre però crec que
aniré variant perquè ens va agradar molt.
el nostre amic Lluïs, també és la primera vegada que el feia i el repetiré. La recepta és la de la Sophia Loren que vaig veure al bloc de El Comidista, amb algunes modificacions. Lluïs, a veure si endevines què menjarem la propera vegada que vingueu a Eivissa 🙂
recepta bona de fer i bona de menjar.
les pastanagues, els dents d’all lleugerament aixafats, un polsim de sal i pebre,
el vi blanc, l’aigua suficient per cobrir-ho tot i la pastilla de brou de gallina
esmicolada.
coure una hora o hora i mitja, aproximadament, fins que la carn estigui tendra.
Deixar-la refredar dins del líquid, per això és millor bullir-la la nit
anterior.
cassola, embolicar-la en paper d’alumini i guardar-la en la nevera com a mínim una
hora. Colar el brou i rebutjar les verdures. Tallar la carn el més fina
possible, jo vaig usar un talla fiambre.
tonyina escorreguda, les anxoves, la meitat de les tàperes, dues cullerades
d’oli, una cullerada de vinagre, el suc de mitja llimona, un xorret de vinagre
i un cullerot del brou de coure la carn. Triturar amb el túrmix fins que
estigui tot ben unit, si queda una salsa massa espessa afegir un poc més de
brou. Corregir de sal.
resta de les tàperes.
carn del vitello tonnato, vaig agregar un bocí de segí i el vaig deixar bullir
lleugerament, vaig rectificar de sal, vaig afegir un pessic de safrà i després
de colar-lo el vaig servir amb encenalls d’ibèric.
MIREIA CARBÓ
pell de llimona fins que bulli. Reservar.
la Maizena
fins que no quedin grumolls. Afegir l’aigua reservada, removent perquè quedi
tot integrat. Colar i tornar a coure, a foc mitjà, fins que bulli, deixant
espessir una mica. Deixar refredar i guardar en la nevera. Servir freda (jo la
vaig acompanyar amb maduixes).
Hola guapa… que ganas tenía de ver tu propuesta… el vitello tonato siempre he querido hacerlo pero nunca me he animado y viendo el tuyo creo que me voy a apuntar a la moda!!! y la crema de limón de me encanta… bueno y ese consomé, ideal para los fríos de charrilandia!!! Y si, siempre adelante… ainss… que bonita entrada! un besazo gordo!
¡Me encanta todo!.. Pero soy sincera y te digo que lo que mas me ha llamado la atención es el vitello tonato… ¡¡curiosísimo!! Y por supuesto quiero probarlo.
Besotes.
¡Me encanta el menú!, se ve todo delicioso.
besos
Que bueno y bien presentado todo!
Besos
Jo també m´apunte a la proposta d´anar sempre endavant, en totes i cadascuna de les circumstàncies que es du la vida.
El menú per a dos que has triat, es molt encertat. El vitello tonato no l´he preparat mai, es veu bonissim.
Petons
Mmmmmmmm….. Quin menú!!!
Espero que tambè em deixis tastar-lo…
Petonets carinyete
Nena que bones les teves propostes, la crema m'agrada…però m'ha cridat molt l'atenció el vitello!!
Escolta, no he llegit aquest llivre..el buscaré para el e-book!!jeje.. Que torno a llegir molt.
Petons
Un menu más que delicioso y completo para dos!! Ricura total.
Besos.
Maria José nunca he preparado vitello tonnato y me llama mucho la atención.
Te quedó un menú perfecto para mi gusto que lo excesos ya no vienen bien el postre para mi gusto perfecto.
Besos
pues sabes que yo no me atrevo a probar la vitella tonnato??? Es que esa mezcla de ternera y pescado. Y mira que todos los que la publicais hablais maravillas!!!
Hacemos una cosa, prometo probar tu receta, ok???
Salu2, Paula
Cuanta cosa rica!!!
El consomé seguro q sienta de maravilla con estos fríos y la crema de limón me ha encantado, tiene una pinta deliciosa y súper bonita, me encanta!!
bsss guapa
Quin plat més curiós! No el coneixia, i ha estat el segon d'aquest diumenge (ha estat un menú per a sis jejeje). La salsa és força forta, a mi m'ha agradat, és veritat que pot arribar a ser fins i tot viciosa, però als meus pares, que són més tradicionals els ha costat menjar una vedella amb gust d'anxova, han trobat que li treia gust a la vedella. Gràcies per donar-nos la oportunitat als que no en sabem tant, d'apropar-nos a la cuina!
Un menú per a dos, però que a mi no m'importaria fer de non, perquè està super ben triat. Una abraçada,
Nani
Voy avanzar aunque sea en silla de ruedas o con muletas y tres quilos de tissues para mi super neumonía jajajajaja. Que tienes toda la razón, para atrás ni para coger impulso. Sabes quienes son unos enamorados del vitello tonnato??? Mi Marc y mi madre, se vuelven locos cuando se les pone delante. Esa crema de llimona de la Carbó es una de mis preferidas, y si son con cosecha de Santa Gertrudis entonces es cuando se llega a la perfección!!!! Tenemos pendiente ponernos al día de libros y pelis!!!! Un besazo amiga