«Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirau com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aques sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somiar-hi, entre la mar i el vent»
Marià Villangómez
gran poeta eivissenc i des del meu blog li rendeixo un petit homenatge amb
aquesta poesia seva que tant m’agrada.
una temàtica per al nostre repte de les Cookings Challenge i la seva elecció va
ser «Bella Itàlia». De seguida em vaig posar a pensar amb quina
recepta podia participar. Eren tantes les opcions, doncs la italiana és una de
les meves cuines preferides, que em costava molt decidir-me: antipasti,
minestre, carni, pesce, pasta, dolci… si tan sols els noms ja són temptadors!
M’ocorre moltes vegades que els arbres no em deixen veure el bosc, al final
vaig caure que l’opció millor era la més òbvia, doncs l’última vegada que
l´Elvira va venir a Eivissa a visitar-nos em va portar una gnocchitera! o sigui
que estava predestinada a fer gnocchis en aquest repte, o no? Elviiii si no
arribes a triar la cuina italiana per al repte de novembre encara no l´hagués
estrenada 😛
prové de nocchio, un nus de la fusta. L’origen d´aquesta recepta es
situa a Itàlia cap a finals del segle XIX, quan el país encara es trobava sota
règims semi feudals. Els senyors
feudals italians solien ser els amos dels molins on els camperols molien el
blat per a fer la farina amb la qual preparaven les seves pastes. Quan els senyors
van decidir augmentar les taxes dels preus que els camperols pagaven per a
poder moldre el blat, aquests van reeixir experimentant amb un substitut de la
farina, el puré de patates, i així sorgí aquesta recepta.
existeixen plats de preparació similar a la gastronomia del centre d’Europa,
com els Salzburger Nockerln de la cuina austríaca i els knödel i
receptes semblants de la cuina alemanya, hongaresa, eslovena i russa. Al principi del segle XX molts italians varen emigrar
a l´Amèrica del sud, sobre tot a l´Argentina. A causa d’aquests emigrants els gnocchis
es varen estendre a alguns països de la zona, passant a formar part de la cuina
argentina, urugaiana, veneçolana i paraguaiana.
així que si no la teniu, és igualment fàcil. Només cal passar les patates, una
vegada bullides, pel passapurés i anar afegint farina fins a aconseguir la
textura necessària per poder manejar la massa sense que s´aferri a la taula de
treball. Vaig acompanyar els gnocchis amb salsa de tomàquet casolana aromatitzada amb
alfàbrega, la propera vegada provaré amb una salsa quatre formatges, ara que
per fi m’he animat a estrenar el regal de l’Elvira tinc la intenció de treure-li
molt partit.
GNOCCHI DI PATATE CON SUGO DI POMODORO E BASILICO
Posar les patates trossejades en el recipient Varoma, col·locar-lo sobre la
tapa sense el gobelet i programar 20 min/Temp Varoma/vel 2. Quan acabi,
comprovar si les patates estan ben cuites, de no ser així, programar uns minuts
més a la mateixa temperatura i velocitat. Rebutjar l’aigua del got, posar-hi
dins les patates cuites, amb una mica de sal i triturar-les 10 seg/vel 4.
Agregar la farina i pastar 20 seg/vel 6, ajudant-se amb l’espàtula (si és
necessari n´hi podem afegir més de farina). Bolcar la massa sobre una
superfície llisa i formar rotlles. Tallar-los en trossos d’uns 2 centímetres i
realitzar solcs sobre ells amb ajuda d’una gnocchitera o una forquilla. Coure
els gnocchis en aigua bullint amb sal fins que pugin a la superfície.
Escórrer-los bé i servir-los amb la salsa escollida i empolvorats de formatge
Parmesà mòlt.
I les propostes italianes de la resta de Cookings?
–Elvira
–Lourdes
–Mercè
–Núria
–Rosa
Mº José que pinta tan rica, te han quedado genial! Besitos guapa!
Venga va… que mañana todas a dieta despues de tanto ñoqui.. jaja. Me encanta el montaje fotográfico.. yo no tengo tan buen ojo.. snifff.. ni tan buen gusto… snifff..
Besotes.
Tinc moltes ganes de fer gnocchi a casa! quina bona pinta…
El poema és preciós, però les fotografies encara més… una abraçada!
oh quin poema .. m'encanta queda apuntada .. besades
Más ñoquis pa las cookings :)) que buenos!!!! que fotos tan bonitas María José, me encanta el estilismo!!
muackkk
Preciós el poema i també la fotografia! fer gnoccis és estretingut, però estan taaan bons! amb la salsa de tomàquet casolana van perfectes!
Hola guapa tu
Un màgnific plat acompanyat de un preciòs poema
mil petonets Susanna
No n'he fet mai, veient la teva recepta sembla fàcil, potser ho provo però no em quedarà tan bé com la teva
Una de les meves receptes italianes preferides!! I el poema és deliciós! M'encanten les teves combinacions de gastronomia i poesia! Perquè jo també sóc aficionada a la poesia 🙂 Petonets!
Deliciosa tu propuesta, tengo ganas de conseguir la gnocchitera
Bss
Qué delicia, para disfrutar!! Un abrazo, Clara.
Maria Jose que alegría me ha dado verlos, porque mañana los comerán y ademas con salsas pomodoro , La Pasatta.
También tengo esa tablilla me la compre en el Alambique y mira que es resultona. Me encantan tus fotos, el palto se ve genial.
( Aun no me he atrevido ha hacer la tarta, tengo los ingredientes ya)
Esta receta fantastica.
Bsss desde Almeria
M'encanta la gastronomia italiana, de manera que aquest mes disfrutaré molt de les vostres receptes.
Els nypquis han de ser boníssims.
Quina pinta Mª José! Jo els he fet de tant en tant, però mai em queden tan macos com a tu, com es nota la ma que tens a la cuina!
Petons!
Aqui esta uma coisa que nunca comi.
Mas acho que ia gostar,tem um aspecto delicioso
Bj
c'est bien appétissant, bravo
bonne journée
Y yo matándome con un tenedor, venga a hacer formas y no había manera jajaja… me encanta tu receta… que elegantes te han quedado las fotos.
Muaks
M'encanten els nyoquis! No sabia que eren tan fàcils de fer. Visca la Thermomix! M'apunto la recepta 😉
Per cert, gràcies per la informació, ho desconeixia…
Marta
Com sempre una presentación impecable! M'ha agradat saber que prové de la paraula "nus de fusta! sempre aprenc molt de totes vosaltres! Per llepar-se'n els dits segur! Petons
Me encantan los gnocchi, y ese sugo di pomodoro es perfecto. Besitos.
Ostres MaJosé, saps que no n'he fet mai a casa de gnocchis? Segur que han de ser molt millors que els de compra, com tot. Les fotos m'agraden molt també! 🙂
Petons guapa!
Nena… otras gnochhi.. mira que si me dices GNOCCHI DI PATATE CON SUGO DI POMODORO E BASILICO me caso contigo!! jaja.
Petonets com sempre genial y boníssims segur
Molt boni i un diseny precios!
Nuria Coll
nuriacollp@gmail.com
Yo no tengo perdón, aún no la he estrenado la gnocchitera!! Anda que no nos reímos con la dichosa maderita jajaja aún se acuerdan de mi en ciertas tiendas preguntando por su existencia!! Un plato fantástico!! Mil gracias por participar guapa mía y un besazo a la italiana…casto y puro de amigas vamos jajajajaja.
Que bien os lo pasáis, me refiero al grupito de Elvira, Lourdes etc.etc….. que bonito, me encanta tu propuesta sencilla y tan apetecible, como has cuidado el detalle de la presentación….fantástico. La gnocchitera! es la maderita que da forma rallada?
Un besote
Hmmmm
A ver si llego a casa y me encuentro la cena hecha cada dia con esta súper máquina. Sofía.mari@iese.net
No n'he fet mai, i t'han quedat molt bé! Apuntada!
Una abraçada
Maria José no los he hecho nunca y veo que son sencillos a ti desde luego que te han quedado perfectos tus hijos estarán impresionados viendo esos gnochis tan perfectos.
Besos