“-Veus allí, nena? Aquest és el nostre rumb –li havia dit
Santiago mentre mostrava a la jove la línia de l’horitzó sense assenyalar res
en concret.
-Fins a quan?
-Què més dóna! L’única cosa que importa és aquest
instant.”
(La reina descalça. Ildefons Falcones)
Santiago mentre mostrava a la jove la línia de l’horitzó sense assenyalar res
en concret.
-Fins a quan?
-Què més dóna! L’única cosa que importa és aquest
instant.”
(La reina descalça. Ildefons Falcones)
Encara que estiguem en plenes vacances nadalenques, no
només podem viure de menús festius i és necessari continuar preparant plats de
cada dia. Així que aprofitant que Bra va tenir el detall de fer-me arribar
aquesta estupenda paella, m’he animat amb una recepta que tenia pendent des de
feia temps.
només podem viure de menús festius i és necessari continuar preparant plats de
cada dia. Així que aprofitant que Bra va tenir el detall de fer-me arribar
aquesta estupenda paella, m’he animat amb una recepta que tenia pendent des de
feia temps.
Últimament, m’ha
donat per preparar plats internacionals, avui li toca el torn a Rússia. L’origen d’aquesta recepta se situa al Segle
XIX, quan el xef del comte Pável Aleksándrovich Stróganov, famós general rus,
la va inventar per a una competició de cuina a Sant Petersburg. Després de la
caiguda de l’imperi rus, la recepta es va popularitzar i es va arribar a servir
als hotels i restaurants de Xina abans del començament de la segona guerra
mundial. Els immigrants russos i xinesos van fer que es propagués aquest plat a
EUA generant diverses variants, totes elles molt populars durant els anys cinquanta,
sent la més popular la que acompanya a aquest plat amb arròs i ou. L´he
trobat molt gustosa, segur que la tornaré a fer.
BOU STROGONOFF
Ingredients:
donat per preparar plats internacionals, avui li toca el torn a Rússia. L’origen d’aquesta recepta se situa al Segle
XIX, quan el xef del comte Pável Aleksándrovich Stróganov, famós general rus,
la va inventar per a una competició de cuina a Sant Petersburg. Després de la
caiguda de l’imperi rus, la recepta es va popularitzar i es va arribar a servir
als hotels i restaurants de Xina abans del començament de la segona guerra
mundial. Els immigrants russos i xinesos van fer que es propagués aquest plat a
EUA generant diverses variants, totes elles molt populars durant els anys cinquanta,
sent la més popular la que acompanya a aquest plat amb arròs i ou. L´he
trobat molt gustosa, segur que la tornaré a fer.
BOU STROGONOFF
Ingredients:
-60 g de mantega (jo vaig posar oli d’oliva)
-2 cebes grans
-300 g de xampinyons
-1 k de rellom de vedella en una peça
-2 cullerades de perifollo picada (jo vaig posar julivert)
-120 ml de nata per muntar
Preparació:
Començar filetejant la carn, per a això tallar-la transversamente en trossos
d´aproximadament, 7,5 cm i tornar a tallar cada tros en sentit contrari a les
fibres en filets de 2,5 cm de grossor.
Pelar la ceba i picar-la fina. En una paella escalfar la meitat de l’oli a foc
mitjà-alt i fregir-la fins que estigui transparent. Mentre, rentar i pelar els
xampinyons, tallar-los per la meitat i laminarlos. Afegir-los a la ceba i
fregir-los fins que quedi tot confitat.
Retirar amb una escumadora la ceba i els xampinyons. Afegir a la paella la
resta d’oli i quan estigui calent, saltear les tires de rellom a foc fort fins
que es daurin completament.
Afegir la ceba i els xampinyons i remoure perquè es barregi tot. Espolvorear el
julivert, afegir la nata i cuinar dos minuts. Salpebrar i servir calent.
Té una pinta estupenda. I tens raó, no només es pot viure de menús festius 🙂
petons
Una de las meves receptes pendents….quina pinta mes apetitosa que te.
mil petons
Buahh qué pintaza MJ!! he visto esta receta tantas veces y nunca me he decidido a prepararla, pero desde ahora y viendo tu plato no hay excusa, decidido. Un besote muy fuerte
mira, aun tengo pendiente yo de leer el libro de La princesa descalza, a ver si sube en mi lista de pendientes 😛
En cuanto a la receta, también está en pendientes, también tiene que subir. A ver si los de Bra me dan un motivo, jajaja
Besos wapa y Feliz Año Nuevo! Paula
Por favor qué pinta tiene! me ha encantado!
Mare mevaaa quina pintassa!! És un viatge culinari espectacular! Que tinguis molt bona entrada d'any guapa! Petons
Hola Maria José,
Com sempre una magnífica recepta i com no, ben presentada. Desitjo que hagis tingut unes bones festes. I també vinc a dir-te que estic preparant una trobada de blogaires a Tarragona el 22 de febrer.
Sé que estàs lluny, però si et ve de gust… Aviat ho posaré al blog.
Una abraçada i una bona entrada d'any!
Nani
Una recepta impressionant!! M'agrada que hi utilitzes oli d'oliva en comptes de mantega!! 😀
qué buena receta¡Feliz año!
Hola, gracias por el puesto. También mis deseos recíprocos para un feliz 2014.
Queridos saludos,
Ymme
Vaya pinta!! tomo nota de la receta… Besos y Feliz Año!
Havia sentit a parlar de l'strogonoff però no sabia com es feia. Ha d'estar molt bo!
Bon any!
mmm quina bona pinta ha d'estar molt bo! Jo n'havia sentit a parlar però no l'he fet mai, a veure si trobo algun moment per fer-lo :).
Petonets i bon any!!
Que pinta tan deliciosa!
Esta no me la pierdo, cae pronto en mi cocina seguro
Besitos
Lila
Una receta que siempre me ha llamado la atención y nunca la he preparado. Me gusta