“Hi ha algú que no
s’interessi per alguna cosa que no sigui ell mateix? A tots ens agradaria
creure que és possible millorar les coses. Ser els arquitectes d’un món millor
sense pensar en el nostre propi benefici. Però existeix això? Hi ha homes que
es deixen portar, és la seva manera, uns altres es neguen a acceptar el pas del
temps, viuen al dia… Hi ha alguna diferència? Els homes van avançant com
poden fins que estan morts…. L’educació, les desgràcies del món… Cadascun
se salva com pot” (Un déu salvatge. Yasmina Reza)
s’interessi per alguna cosa que no sigui ell mateix? A tots ens agradaria
creure que és possible millorar les coses. Ser els arquitectes d’un món millor
sense pensar en el nostre propi benefici. Però existeix això? Hi ha homes que
es deixen portar, és la seva manera, uns altres es neguen a acceptar el pas del
temps, viuen al dia… Hi ha alguna diferència? Els homes van avançant com
poden fins que estan morts…. L’educació, les desgràcies del món… Cadascun
se salva com pot” (Un déu salvatge. Yasmina Reza)
Em va estranyar quan em
vaig adonar que no tenia aquesta recepta en el meu blog, doncs a més d’estar
deliciosa és típica d’Eivissa i sòl preparar-la sovint. Per això, quan la meva
germana va comprar pebrots vermells per escalivar al caliu, vaig pensar que
seria una bona ocasió per preparar aquesta coca i realitzar una entrada en el
blog.
vaig adonar que no tenia aquesta recepta en el meu blog, doncs a més d’estar
deliciosa és típica d’Eivissa i sòl preparar-la sovint. Per això, quan la meva
germana va comprar pebrots vermells per escalivar al caliu, vaig pensar que
seria una bona ocasió per preparar aquesta coca i realitzar una entrada en el
blog.
Per descomptat, els pebrots poden rostir-se en el forn, però el sabor no
serà el mateix. L’aroma de pebrots rostits sobre brases em transporta a la meva
infància i em recorda les moltes vegades que he vist a la meva mare a l’estiu,
quan són tan abundants, fer conserva amb ells.
serà el mateix. L’aroma de pebrots rostits sobre brases em transporta a la meva
infància i em recorda les moltes vegades que he vist a la meva mare a l’estiu,
quan són tan abundants, fer conserva amb ells.
La meva versió difereix
una mica de la veritable coca eivissenca, que es fa en un motlle metàl·lic de
forma rectangular. En aquesta ocasió vaig usar motlles individuals de tartaletes
i vaig prescindir de les olives negres les quals, repartides per a sobre de la coca, tan bon sabor aporten als pebrots…
Per cert, a Eivissa el nom que donem a aquesta recepta no és coca de
pebrots vermells escalivats sinó coca de pebreres torrades 😉
una mica de la veritable coca eivissenca, que es fa en un motlle metàl·lic de
forma rectangular. En aquesta ocasió vaig usar motlles individuals de tartaletes
i vaig prescindir de les olives negres les quals, repartides per a sobre de la coca, tan bon sabor aporten als pebrots…
Per cert, a Eivissa el nom que donem a aquesta recepta no és coca de
pebrots vermells escalivats sinó coca de pebreres torrades 😉
COCA DE PEBROTS VERMELLS ESCALIVATS o COCA EIVISSENCA DE PEBRERES TORRADES
Ingredients per a
la massa:
la massa:
-1 tassa de cafè
d’oli d’oliva
d’oli d’oliva
-1 tassa de cafè
d’aigua a temperatura ambient
d’aigua a temperatura ambient
-1 ou
-1 culleradeta de
llevat de rebosteria
llevat de rebosteria
-1 pessic de sal
-farina de
rebosteria (la que agafi)
rebosteria (la que agafi)
Ingredients per al
farcit:
farcit:
-4 o 5 pebrots
vermells escalivats
vermells escalivats
-oli d’oliva
-sal
-6 alls
-un manat de
julivert
julivert
-1 cullerada sopera
de pebre vermell
de pebre vermell
Preparació:
Comencem preparant
la massa, per a això col·loquem tots els ingredients en un gibrell profund i
pastem fins a aconseguir una massa elàstica. La farina és millor anar
afegint-la a poc a poc.
la massa, per a això col·loquem tots els ingredients en un gibrell profund i
pastem fins a aconseguir una massa elàstica. La farina és millor anar
afegint-la a poc a poc.
Amb aquesta massa
folrarem una safata per a forn d’uns 20×40 cm o sis motlles per a tartaletes.
Si pensem que la massa pot aferrar-se als motlles, millor untar-los prèviament
amb una mica d’oli.
folrarem una safata per a forn d’uns 20×40 cm o sis motlles per a tartaletes.
Si pensem que la massa pot aferrar-se als motlles, millor untar-los prèviament
amb una mica d’oli.
En un gibrell
col·locarem els pebrots (pelats, sense llavors i tallats a tires), els alls
picats, el julivert picat i ho amanirem tot amb abundant oli d’oliva, sal i el pebre
vermell. Remourem la mescla amb una cullera i després la repartirem sobre la
massa.
col·locarem els pebrots (pelats, sense llavors i tallats a tires), els alls
picats, el julivert picat i ho amanirem tot amb abundant oli d’oliva, sal i el pebre
vermell. Remourem la mescla amb una cullera i després la repartirem sobre la
massa.
Finalment, courem
les coques al forn a 180º durant una mitja hora, ha de quedar una massa daurada
i cruixent.
les coques al forn a 180º durant una mitja hora, ha de quedar una massa daurada
i cruixent.
Ohhhh em menjava aquestes coquetes amb una copa de vi mirant una posta de sol a la teva fantastica illa. Genial les teves versions individuals.Petonas.
La verdad es que los pimientos no me gustan mucho, pero la pinta de estas coccas es extraordinaria.
Un besín.
Que maques que t'han quedat!
Uhmmmmm qué buenas estas tartaletas. No puedo remediarlo estos bocados me pierden…………
Bss
que buenas estas tartaletas y asi en version individual mola mas
Bon pont
peto
M'encanta la teva versió. És genial. He de provar de fer-la. Gràcies per ajudar-nos a cuinar.
oooooh casi com la nostra , que bones he? chapeau la receta ñaaam
besades .
Oooooh, però quin goig de coca de pebreres torrades! M'apunto la recepta de les tartaletes, perquè la del programa ja la vam provar. Boníssima!
Gràcies per la teva participació i per la dedicatòria, Maria Jose. Una abraçada!
Unes coquetes delicioses! fa temps que tinc marcada la recepta a una revista que vaig comprar-me fa uns mesos… però no em dóna la vida per tantes receptes que tinc pendents!!! Feliç pont!
Que maravillosas tartaletas, me encantan los pimientos asados, claro que yo he de asarlos en el horno no puedo hacerlo de otro modo, jejeje.
Me parecen un aperitivo delicioso para estos dias de fiestas. quizás en una versión algo más pequeña
Besotes
Una coca que con pocos ingredientes queda buenísima y a ti te han quedado unas tartaletas perfectas.
Besos
Me encantan estar tartaletas y más en formato mini, las encuentro geniales
Bss
Jo vaig boja per les empanades de pebrera. Cada cop que mons pares van a Eivissa és el que els demano que em portin.
La recepta deu ser igual que la de la coca, les intentaré fer. A veure si em surten.
Gràcies per publicar-la.
Les mans de la Pètal.
Sigo tu blog por instagram, pero no me había dado cuenta de la dirección hasta ahora! Tienes un blog precioso con unas fotografías fantásticas!
Esta receta me parece riquísima, y los pimientos es que me encantan, así que has dado en el clavo!! Me la apunto a ver si la puedo hacer pronto!
Me quedo por tu blog también para no perderme nada!
Besotes
Molt abellidores ses teues coques.
Per cert, si em permets una petita correcció, a Eivissa que jo sàpiga no deim coca de pabreres, sinò «coca amb pebreres».
En canvi, sí que deim «empanades de pabrera/ carn/ gató, etc.
Ja sé qué faré avui per sopar…
Ja me diràs si t´ha agradat!