Bizcochos de soletilla

«Qui no coneix res, no estima res.
Qui no pot fer res, no comprèn res. Qui res comprèn, res val. Però qui comprèn
també estima, observa, veu…Com més gran és el coneixement inherent a una
cosa, més gran és l’amor…Qui creu que totes les fruites maduren al mateix
temps que les llavors res sap sobre els raïms» (Paracelso)

«Quien no conoce nada, no ama nada. Quien no puede hacer nada, no comprende nada. Quien nada comprende, nada vale. Pero quien comprende también ama, observa, ve…Cuanto mayor es el conocimiento inherente a una cosa, más grande es el amor…Quien cree que todas las frutas maduran al mismo tiempo que las frutillas nada sabe acerca de las uvas» (Paracelso)

Pels pèls, però encara arribo al concurs
#PonUnLibroEnTuCocina per celebrar els quatre anys del blog de la Carmen. Encara
que són molts els concursos en els quals m’agradaria participar, no solc
arribar a cap per manca de temps, però a aquest no hi podia faltar. Primer perquè
em va semblar molt original que proposés recomanar un llibre de cuina, amb el que a mi
m’agraden!, i també perquè fa unes setmanes vaig poder conèixer a la Carmen en
persona i comprovar que el corrent de simpatia que em produeix el seu blog
s’estén també a la seva persona.

Por los pelos, pero aún llego al
concurso #PonUnLibroEnTuCocina para celebrar los los cuatro años del blog de Carmen. Aunque son muchos los concursos en los que me gustaría participar, no
suelo llegar a ninguno por disponer de poco tiempo, pero a este no podía faltar.
Primero porque me pareció muy original que propusiera recomendar un libro de cocina ¡con
lo que a mí me gustan! y también porque hace unas semanas conocí a Carmen
en persona y comprobé que la corriente de simpatía que me produce su blog se
extiende también a su persona.

El llibre que escullo és Enciclopèdia culinaria de confiteria i
rebosteria, de María Mestayer de Echagüe, marquesa de Parabere. El vaig
descobrir amb tretze anys entre els llibres de cuina de la meva mare i em va
captivar des del primer moment. És curiós, perquè actualment solc triar els
llibres gastronòmics guiant-me per les seves fotos i en canvi aquest no té cap,
només alguna il·lustració. Record com m’agradava llegir a poc a poc les
receptes i anar imaginant-me la seva confecció. A més de l’admiració que em
produïa, i produeix, que totes aquestes receptes estan fetes sense
electrodomèstics…heu intentat alguna vegada muntar nata sense usar una
batedora? I, finalment, amb la visió idealista de la vida que donen els tretze anys, em semblava
molt romàntic que l’autora en realitat no fos marquesa, sinó descendent de
Marie-Madeleine de la Vieuville, marquesa de Parabère i amant de Felipe II
d’Orleans, Regent de França durant la minoria d’edat de Luis XV.

El libro que escojo es Enciclopedia culinaria de confitería y
repostería, de María Mestayer de Echagüe, marquesa de Parabere. Lo descubrí con
trece años entre los libros de recetas de mi madre y me cautivó desde el primer momento.
Es curioso, pues actualmente suelo elegir los libros de cocina y repostería
guiándome por sus fotos y en cambio este no tiene ninguna, sólo alguna
ilustración. Recuerdo cómo me gustaba leer poco a poco las recetas e ir
imaginándome su confección. Además de la admiración que me producía, y produce,
que todas esas recetas se realizaran sin electrodomésticos…¿habéis intentado
alguna vez montar nata sin usar una batidora? Y, por último, con la visión idealizada de
la vida que dan los trece años, me parecía muy romántico que la
autora en realidad no fuera marquesa, sino descendiente de Marie-Madeleine de la
Vieuville, marquesa de Parabère y amante de Felipe II de Orleans, Regente de
Francia durante la minoría de edad de Luis XV.

I de totes les receptes que m´abellien, la que he triat per al concurs ha estat la
d’aquests deliciosos bescuitets que poden anomenar-se de moltes formes:
melindros, bescuits de soletilla, vainilles, savoiardi, sospirs, lady fingers o
llengües de gat i que, a més, són la base de moltes altres receptes com, per
exemple, les charlotes o el tiramisú. Us recomano acompanyar-los d’una bona
xocolata… ummmm!!! Vos costarà deixar-ne de menjar 😉

Y de entre todas las recetas que me apetecían, la que he elegido para concursar ha sido la de estos
deliciosos bizcochitos que pueden denominarse de muchas formas: melindros,
bizcochos de soletillas, vainillas, savoiardi, suspiros, lady fingers o lenguas
de gato y que, además, son la base de muchas otras recetas como por ejemplo las charlotas o el tiramisú. Os recomiendo acompañarlos de un buen chocolate…¡ummmm! Os costará parar de comer 😉

MELINDROS

Ingredients per a 20 melindros:

-3 ous

-100 g de sucre
-75 g de farina
-sucre mòlt per empolvorar 

Preparació:

Separem les clares dels rovells. Batem les clares amb la meitat del sucre, fins
que siguin a punt de neu. En un altre bol, batem els rovells amb la resta del
sucre. Unim ambdues mescles i removem amb una espàtula amb cura, realitzant
moviments envolupants. Sedassam la farina i l’afegim a poc a poc, barrejant
suaument de nou amb l’espàtula després de cada addició. 
 

Posem la massa en una mànega de pastissera amb broquet llis. Folrem una safata
de forn amb paper de forn i, amb cura, anem formant els melindros. Encenem el
forn a 180ºC. Empolvorem els bescuits amb sucre mòlt. Els deixem reposar dos
minuts i els tornem a empolvorar amb sucre mòlt. Finalment, els coem durant
10-12 minuts.

BIZCOCHOS DE SOLETILLA

Ingredientes para 20 bizcochitos:

-3 huevos

-100 g de azúcar

-75 g de harina

-azúcar molido para espolvorear

Preparación:

Separamos las claras de las yemas. Batimos las claras con la mitad del
azúcar, hasta que estén a punto de nieve. En otro bol batimos las yemas con el
resto del azúcar. Unimos ambas mezclas y removemos con una espátula con
cuidado, realizando movimientos envolventes. Tamizamos la harina y la añadimos
poco a poco, mezclando suavemente con la espátula tras cada adición. 

Ponemos la masa en una manga pastelera con boquilla lisa. Forramos una
bandeja de horno con papel de hornear y con cuidado vamos formando los
bizcochos de soletilla. Precalentamos el horno a 180ºC. Espolvoreamos los
bizcochos con azúcar molido. Los dejamos reposar dos minutos y los
espolvoreamos de nuevo con azúcar molido. Por último, los cocemos durante 10-12
minutos.