Sul mare luccica l’astro d’argento, Sobre el mar brilla l´astre de plata,
Placida è l’onda, prospero è il vento. l´aigua està calma, el vent és favorable.
Venite all’agile barchetta mia, Veniu a l´àgil barqueta meva,
Santa Lucia! Santa Lucia! ¡Santa Llúcia! ¡Santa Llúcia!
(Canzone tradicionale napolitana) (Cançó tradicional napolitana)
Avui se celebra Santa Llúcia, patrona dels cecs i de les modistes, que va morir al voltant del 300 a.C. a Siracusa, Sicília. La llegenda explica que va consagrar a Déu la seva virginitat i es va negar a casar-se amb un pagà, el qual, en venjança, la va acusar davant les autoritats de ser cristina, i va ser torturada i assassinada perquè no va voler renegar de la seva fe. En una versió de la llegenda, li van treure els ulls (d’aquí la seva associació amb la ceguesa) i per això se la representa moltes vegades portant-los en una safata. La seva festivitat se celebra tant a Itàlia com a Suècia, que encara que ara sigui un país protestant històricament va ser catòlica.
El nom de Llúcia comparteix arrel (luc-) amb la paraula llatina que designa la llum, que és lux. Però a Suècia el nom de Llúcia també s’ha associat amb el diable, Llucifer. Al nord de Suècia hi ha una llegenda segons la qual Llúcia va ser la primera esposa d’Adam, després ella es va ajuntar amb el diable i els seus descendents van formar una raça maligna en el món subterrani, per això els nens s´han de mantenir dins les cases la nit abans de Nadal, perquè ella no se’ls emporti. D’aquí que es digui que els lussekatter són una reminiscència del diable, perquè en la tradició sueca antiga van ser anomenats djävulskatter, o el gat del diable, i la forma de S representa un gat arraulit.
Avui en dia, en el matí del 13 de desembre, les nenes es vesteixen de Llúcia (portant un vestit blanc llarg i una corona de set espelmes al cap) i els nens de Sstjärngossar o nois amb estrelles (a causa del barret punxegut decorat amb estrelles que fan servir). Les famílies couen panets anomenats lussekatter (gats de Llúcia) i se’ls mengen després de cantar una cançò tradicional (Natten Gar Tunga fjät). Es presenten els pastissets també als mestres d’escola, jutges i polítics de la regió per desitjar-los sort i que siguin justos en les seves tasques.
Els aliments associats a Santa Llúcia a Suècia són tres: lussekatter (panets dolços fets amb safrà), glögg (vi calent servit amb ametlles pelades i panses) i pepparkakor (pa de gingebre en forma de cor). Els lussekatter comencen a fer la seva aparició en les fleques de tot el país el primer cap de setmana d’Advent i es poden trobar durant tot desembre. El safrà té un paper important en l’elaboració dels lussekater, ja que els dóna un color daurat que representa la llum. A Sicília, en canvi, l’èmfasi està en un altre aspecte de la llegenda, ja que la fam va acabar el dia 13 de desembre, quan gràcies a la Santa naus carregades de blat van entrar al port. Per això allà és tradicional menjar cuccia (grans de blat bullits, sovint barrejats amb ricotta i mel) en lloc de pa.
He de dir que el gust del safrà dóna un toc diferent a aquests panets dolços, però no m’ha resultat tan estrany com podria ser ja que també en porta la Salsa de Nadal eivissenca, les nostres postres durant totes les festes, que es menja amb el coc.
RECEPTA DE LUSSEKATTER o PANETS SUECS DE SANTA LLÚCIA
Ingredients, per a uns 20 panets:
-75 g de mantega
-250 g de llet
-1 culleradeta de llevat sec de forner
-1 pessic de safrà mòlt
-1 pessic de sal fina
-60 g de sucre
-1 ou
-500 g de farina de força
-ou batut i panses, per decorar.
Preparació:
Posem la mantega i la llet al vas de la Thermomix i escalfem 5 minuts / 37ºC / vel cullera, o fins que la mantega es fongui completament. Afegim el safrà mòlt. Incorporem la resta d’ingredients (ou, sucre, farina, sal i llevat) i barregem 20 segons a velocitat 5, sense temperatura, i després pasta 5 minuts a velocitat espiga.
Tapem el got amb un drap de cuina i deixem fermentar la massa uns 50 minuts, o fins que dobli el seu volum. Bolquem la massa sobra la taula de treball, pastant uns minuts, per treure l´aire, i tallem tires de massa, donant-los forma de cigars allargats. Enrotllem formant una doble espiral, col·locant una passa al centre de cadascuna.
Col·loquem els panets ja formats en dues safates de forn folrades de paper d’enfornar, tapem amb un drap net i deixem fermentar uns altres 45 minuts. A l’hora de coure, escalfem el forn a 220ºC, pintem els panets amb ou batut i empolvorem per sobre amb sucre. Posem al forn durant 10 minuts, o fins que comencin a daurar-se lleugerament. Apartem i deixem refredar sobre una reixeta.
Deixa un comentari