“De vegades, Clara havia tingut la sensació que podia convertir-se en una altra persona. El notava en el fons, quan algú feia algun comentari durant el sopar ia ella se li ocorria la perfecta rèplica mordaç, o fins i tot pujada de to, i obria la boca i els seus pulmons prenien aire per deixar anar la paraula, encara que aquestes mai acabaven de sortir. Llavors s’empassava la seva idea, i la persona en la qual podia haver-se convertit se submergia de nou, enfonsada pel pes de la Claire reconeixible per al món . També ho notava quan sostenia una copa en un còctel i de sobte sentia la necessitat de aixafar-la amb la mà. Mai ho va fer. Aquesta persona oculta s’havia inflat i desinflat amb tanta freqüència que la seva elasticitat anava disminuint amb el temps.”
(La mestra de piano. Janice Y.K. Lee)
Sempre dic que no em donen bé les masses fregides, i és perquè em fa molta mandra fer-les, encara que m’encanta menjar-les. Aquí el típic és preparar bunyols anisats o de patata, així que aquesta és la primera vegada que faig bunyols de vent i la veritat és que fan honor al seu nom, ja que s’inflen moltissim a fregir-los. Si no voleu fer uns bunyols que no us càpiguen a la boca, us recomano utilitzar les culleres més petites que tingueu per donar-los forma, jo els vaig fer amb les de cafè i les boletes de massa que posava en l’oli bullent no eren més grans que una cirera.
L’origen dels bunyols es remunta al segle X, quan els jueus sefardites, per celebrar la Hanukà, preparaven amb farina de blat uns bunyols fregits que cridaven bimuelos i que amb el temps es van introduir en la tradició cristiana, en part per la proximitat de la celebració de Tots Sants amb la Janucá.
Reconec que donar a la massa forma arrodonida per fer els bunyols és una tasca que requereix estar en un estat elevat de pau mental, ja que és molt molesta. Els primers bunyols que vaig trobar a l’oli tenien qualsevol forma menys arrodonida i vaig haver de fer diversos intents abans de trobar la manera d’aconseguir fregar la perfecció, us l’explico en explicar la recepta.
També és important mantenir la temperatura de l’oli, ja que està poc calenta la massa no flota sinó que cau al fons de l’cassó i pot pegar-se, però si està massa calenta es forma un embolcall seca al voltant del bunyol que impedeix que aquest creixi. Si voleu podeu emplenar-de crema, trufa o nata, per això feu una petita obertura a la base i introduïu el farcit amb una màniga pastissera amb broquet petita. Us asseguro que estan tan bons que n’hi ha prou passar-los per sucre 😉
RECEPTE DE BUNYOLS DE VENT
Ingredients:
– 170 g de farina de rebosteria
– 1/2 culleradeta de llevat químic
– 250 g d’aigua
– 50 g de mantega
– 1 pessic de sal
– 1 culleradeta de sucre
– 4 ous
– Oli d’oliva o de gira-sol per fregir
– Sucre per arrebossar.
Preparació:
Tamisem juntes la farina i el llevat. Posem un cassó al foc amb l’aigua, la mantega, la sal i el sucre. Quan bulli, afegim de cop la farina. Baixem el foc i remenem amb una cullera de fusta fins a obtenir una massa que es desenganxi de les parets.
Retirem del foc i deixem refredar. Afegim els ous d’un en un batent amb unes varetes elèctriques, no agregant el següent fins que l’anterior no estigui ben integrat en la massa. Obtindrem una massa llisa, brillant i homogènia que deixarem reposar una mitja hora a la nevera.
Escalfem oli en una paella fonda i amb dues culleretes de cafè (perquè la massa creix molt) anem formant boletes que anirem fregint fins que estiguin ben daurades. A mesura que els bunyols estiguin fets els anirem dipositant sobre un plat recobert amb paper cuina, perquè absorbeixi l’oli sobrant. Els arrebossem en sucre i els servim immediatament.
*** Fregir els bunyols és la part més enutjosa perquè quedin de forma arrodonida. Per facilitar la tasca, submergeixo les culleretes en un got amb oli, així la massa no s’enganxa al donar-los forma.
Deixa un comentari