“Mellie:
Quan estàvem en l’institut, creia que no em bastaria amb viure una sola vida.
Volia fer un milió de coses, estimar un milió de dones. Volia viure mil vides. Ara,
fins i tot mil em semblen poques. No perquè encara vol estimar a un milió de
dones sinó perquè vull estimar-te un milió de vegades.
Si només tinguéssim una vida junts, la viuria al costat de tu joiosament,
encara que m’agradaria que fossin més. Si visquéssim deu vides, o cent,
seguiria volent més. Si tu i jo naixéssim una vegada i una altra, voldria que
naixéssim sempre sent tu i jo, perquè totes les vegades poguéssim estar junts
de nou. Si després de mil vides amb tu em diguessin que estava vivint l’última
vegada, em sentiria estafat, però si hagués de triar entre viure una vida amb
tu i viure mil vides sense tu, triaria aquesta única vida, independentment de
lo curta que fos. Ho triaria ara i sempre.”
paraules de l’últim llibre que m’he llegit i que m’ha agradat moltíssim. Tampoc
hagués pogut triar un altre bocí més apropiat que aquesta profunda declaració
d’amor, (no us sembla preciosa?) perquè la vull aprofitar per escriure sobre
una classe especial d’estimació: l’amistat.
meves germanes, passant per les de tota la vida i acabant per les amistats que
es van fent amb els anys però no per això menys importants. Encara que la meva
major sorpresa han estat les que he anat fent al llarg d´aquests cinc anys de
blog. Pot semblar estrany (o friki, com diria la meva filla) però és també
amistat. Amb elles ric, ploro, intercanvio confidències, amollam xorrades, demano
consell, m’esplaio…el mateix que amb les meves amigues presencials.
d’aquestes amigues virtuals (però desvirtualizadas hahaha) que són les Cooking Challenge; i amb les quals em repto cada mes (per cert que aquest m’ha tocat a
mi triar desafiament i vaig escollir el ceviche). Són com de la família i a casa
meva es parla d’elles com si tots les «coneguessin».
d’esmentar a la meva última «adquisició»: la Juana, a la qual
admirava i seguia a través del seu preciós blog des de feia temps, que vaig
conèixer en persona l’any passat i amb la qual m’ha tocat compartir habitació
en la trobada de GastroBaleares de fa unes setmanes a Menorca. Passaré un espès
vel sobre el nostre comportament una mica disbauxat (ejem) i em centraré en lo
bé que m’ho vaig passar, amb ella i amb la resta de #divinesdeladeath, en lo
molt que varem riure i en l´afició que compartim, a més de la cuina, per la
lectura… La recepta de ceviche que he escollit per a participar en el repte
de las Cookings d´aquest més és de la Juana i és deliciosa!! molt apropiada per l´estiu perquè resulta molt refrescant.
Per a totes elles, presencials o virtual, velles o noves, la meva declaració
de…amistat 😉
CEVICHE DE GAMBES AMB AMANIDA TROPICAL
Ingredients pel ceviche:
– 250 gr de gambes vermelles ben grans, pelades i congelades
– el suc de 3 o 4 llimes
– 1 chile verd tallat en fines rodanxes (opcional)
– pebre negre recent mòlt.
Ingredients per a l’amanida tropical:
– 1 o 2 tomàquets mitjans tallats en quadradets petit
– 1/2 mango pelat i picat en quadradets de la mateixa grandària que els
tomàquets.
– 1 o 2 fruites de la passió.
– 1/2 ceba petita ben picada.
– 1 manadet de coriandre fresc picat.
– unes gotes de tabasco al gust.
– pebre negre recent mòlt, sal i oli d’oliva.
Preparació:
abans de que estiguin completament descongelades, així serà més fàcil, les tallam per la meitat
longitudinalment i retiram el conducte intestinal.
Col·locam les gambes un plat pla, procurant formar una sola capa, d’aquesta
manera quedaran perfectament cobertes pel suc de llima. Empolvoram amb el pebre
negre mòlt i el chile verd, si vos agrada el picant. Cobrim amb el suc de les
llimes, reservant dues cullerades per a l’amanida. Deixam reposar en el
frigorífic durant una hora o més, depenent de si voleu que les gambes quedin
més o menys crues.
Mentrestant, posam en un bol tots els ingredients de l’amanida, acabant amb el
suc de llima reservat i una o dues cullerades d’oli d’oliva, depenent del gust
de cadascun però tinguent amb compte que han de predominar els sabors frescos
de la llima i les fruites per a sobre de l´oli. Barrejam amb delicadeza i
reservam al fresc fins el momento de
servir.
Per muntar el plat, escorrem les gambes del suc de llima on estaven i retiram
el chile verd si es desitja. Disposam l´amanida sobre un plat i colocam per
damunt les gambes. Finalment decoram amb unes fulles de coriandre.
I els ceviches de la resta de Cooking Challenge?
–Elvira
¡¡Qué profundo este post!!.. Me voy a centrar en el ceviche que si no no puedo contener la lagrimita…. ainsssss
Ha sido todo un descubrimiento al que voy a sacar mucho partido este verano y voy a hacer todos.
Besotes.
Hoy la que se ha leído la entrada dos veces soy yo y aquí me tienes, con media sonrisa tontorrona en la boca dándote la razón… ¿cómo es posible tener tanto en común y tal grado de afinidad y cariño con alguien que no has tocado nunca? Y digo tocar porque eso es lo que nos acerca, abrazar. Pues si, es posible y llegamos a tal punto de complicidad que yo también hablo de vosotras como si todos a mi alrededor os conocieran. Confieso que a veces me miran como pensando ¿esta de quién me habla?, pero así es. Somos unas frikis totales y mira que me alegro, porque es una de las mejores cosas de mi vida.
En cuanto al ceviche, gracias, porque lo tenía pendiente desde hace siglos y ahora va a ser una receta imprescindible en mi casa. Me ha encantado.
Un besazo enorme y a seguir haciendo buenas "adquisiciones" 😉
Qué entrada tan preciosa. Me has sacado una sonrisa a medida que iba leyendo. En cuanto al ceviche confieso que nunca lo he preparado y viendo estas magníficas fotos ya estoy saboreandolo con esa ensalada tan refrescante que con este calor apetece un montón.
Bss
Jolin, M.Jose, quin cebiche que te has marcat. Original i m´imagino que bo de veritat.Me guardaré la recepta.
Petons
Yo es que no se por donde empezar, porque … te contaré que hace 4 o 5 días escasos hice este ceviche, cosa rara en mí porque el pescado "crudo" no me gusta, pero … claro … este quieras que no está cocinado, en otra versión pero cocinado, y bueno …. que te digo, que fue algo NOVEDOSO para mí, algo DELICIOSO, EXQUISITO, MARAVILLOSO, vamos que estoy sin adjetivos !!!!
Y en cuanto a la brujilla de Juana, ufff que te digo yo de ella, jajaja, también he compartido habitación con ella, y fue una noche llena de risas, de lágrimas debidas a la risa, de buenos momentos, en esta noche loca también nos acompañó Caty, y la verdad a mí no se me olvidará nunca, porque si antes las tenía aprecio, a partir de ese día, empecé a quererlas mucho, muchísimo.
Un besote grande linda y a seguir cultivando esas amistades
Amo el ceviche….absolutamente y este tuyo quedo de vicio!!
besos.
Tremendo ceviche el que nos enseñas¡
Bon cap de setmana
peto
una amanida molt estiuenca, Maria Jose! Quina bona pinta que fa!
Apuntado.. de Juana ni te cuento ♥♥♥♥
Mare meva del senyor! Quina pinta! Aquesta mateixa tarda vaig a comprar els ingredientes per fer aquesta recepta 🙂
Ficou lindo e com um aspecto supre delicioso
bj
i pensar que jo desde que vau venir tan enfloradetas a la illeta li dic la lola flores . jajajaja si ens ent voras que vols que et digui de la guindillita que es lo que no hi ha es tremendament una pasada de dona de mare i de amiga . comparteixo les tevas paraules . la lola guindilla floreada es fa estimar de bon deveres .. #divines les dues i vos feis estimar … loviuuuuuuuuu
don per bo el ceviche eivissenc … veeeeenga jajajaja
Una recepta boníssima i unes fotos espectaculars, que bé, com m'agrada llegir el teu blog! dona gust… Un petó M José guapa!
http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/
Desde esta mañana tengo una sonrisa pintada en la boca, mi preciosa brujita rubia 🙂 que razón tienes…el amor se extiende a la amistad y no podrías haber elegido unas frases más bellas para empezar tu post de hoy…creo es uno de los posts más bonitos que he leído en mi vida y te aseguro que leo unos cuantos cada dia!!
Yo últimamente estoy muy muy ñoña con los temas estos, llevo a flor de piel unas cuantas cosas que no logro sacar de la cabeza….mi corazón anda entre el pasado y el presente…no sabes lo contenta que estoy de haberte conocido y haber sido tan afortunada de compartir habitación contigo…creo que nunca olvidaré esos besitos de buenas noches que me dabas cada noche…es una muestra de cariño preciosa mi brujita…hacia tiempo que una amiga no me lo hacia..es algo que al hacernos mayores vamos abandonando y es tan lindo!!!!!!!!!
Que si, que existe la amistad verdadera incluso en este mundo de frikis!!!! yo lo se porque entre otras personas te encontré a ti <3
Molt profunda aquesta introducció..hauré de llegir aquest llivre.
Gràcies per la proposta.. m'ha encantat per fi provar a fer el ceviche..que ho tenia pendent. Aquest estiu repetiré.
Petons bonica
Núria
Una receta excelente, por sus ingredientes y por lo facilita que es de hacer, ¡éxito asegurado!
Bss
Cristina
Fantastica la entrada i també la recepta. La textura de la gamba cuita en l'àcid m'encanta si no està massa feta. Si són per a mi, la horeta que dius i poca cosa mes 🙂
Quina entrada tan maca, si que és especial la bona amistat, a més la recepta m'encanta, ja ho vaig comentar a Juana en el seu moment, si és carn crua no la tocaré però el peix o marisc cru l'adoro, el ceviche està deliciós.
Besos guapa
El ceviche fantàstic, però les teves paraules sobre l'amistat, no deixen a ningú indiferent.
Un peto enorme!
Un post super emotiu!
El ceviche m'encanta, super gustós i molt refrescant ara a l'estiu…