però no volaran el teu vol.
Ensenyaràs a somiar,
però no somiaran el teu somni.
Ensenyaràs a viure,
però no viuran la teva vida.
No obstant això…
en cada vol,
en cada vida,
en cada somni,
perdurarà sempre la petjada
del camí ensenyat
(Teresa de Calcuta)
una de les meves èpoques preferides i m’encantaria poder estirar-la com si fos
una goma elàstica…perquè cada any sembla que el temps passa més ràpid…avui
ja és la segona festa de Nadal, com diem a Eivissa, gairebé estem a meitat de
vacances, així que cal aprofitar aquest dia al màxim amb la família i els
nostres éssers més estimats…
como si fuera una goma elástica…porque cada año parece que el tiempo pasa más
rápido…hoy ya es la segunda fiesta de Navidad, como decimos en Ibiza, casi
estamos a mitad de vacaciones, así que hay que aprovechar este día al máximo
con la familia y nuestros seres más queridos…
tradicionals eivissencs que es preparen en aquestes dates. Les postres més representatives són la salsa de Nadal i el coc o bescuit , que no solen faltar en cap taula de l´illa. Entre les receptes salades, el sofrit pagès era el plat que des d’antic es
preparava i prepara els dies de festa com aquests.
era el plato que desde antiguo se preparaba y prepara los días de fiesta como estos.
tenia ganes d’aprendre com es fa i per fi m’he animat després que m’ho
expliquessin les dones de la meva família. La veritat és que pensava que
no li enxamparia el punt d’unió i melosidad a la primera, sobretot tenint en
compte que les quantitats que em van donar eren de tot menys exactes, totes
«a ull», però crec que no ho he fet tan malament…o almenys
això m’han dit els que l´han provat 🙂
animado después de que me lo explicaran las mujeres de mi familia. La verdad es
que pensaba que no le pillaría el punto de unión y melosidad a la primera, sobre
todo teniendo en cuenta que las cantidades que me dieron eran de todo menos
exactas, todas «a ojo», pero creo que no lo he hecho tan mal…o al
menos eso me han dicho los que lo han probado 🙂
RECEPTA DE SOFRIT PAGÈS
Ingredients:
-carn de bé
trossejada (preferiblement del coll o espatlla)
-carn de pollastre
pagès trossejada
-costelles de porc
-sobrassada
-botifarró
-cabeces d’all pageses
senceres
-llorer
-julivert net i
trossejat no gaire petit
-oli d’oliva
-sal
-pebre
-patató (patata
petita eivissenca) o patates pelades i trossejades
-uns brins de safrà
-claus
d’espècie
Preparació:
Comencem posant a
bullir les carns en aigua abundant, que prèviament haurem salat. Les posarem en
olles diferents, perquè no es desfaci la que estigui primer cuita. Aprofitarem
tant les carns com els brous que obtinguem. Quan estiguin tendres, es treuen de
les olles i es deixen escórrer. Barregem els brous de les diferents carns i els
reservem.
En una cassola,
posem oli d’oliva i sofregim la cansalada, sobrassada i la botifarra. Perquè no
es desfacin massa és millor no tallar-les en trossos, sinó només marcar les
porcions sense arribar-les a trossejar. Afegim les cabeces d’alls i deixem
també que es facin. Després, incorporem el julivert i el llorer. Passem els
trossos de carn per la cassola, no és necessari fregir-los només és perquè
vagin agafant el gust del sofregit, i els retirem a una safata. A continuació
s’agreguen uns quants cullerots de brou, la sal i les espècies i es deixa tot
perquè vagi confitant. Ara sí, després d’uns pocs minuts, afegim la carn i el
patató (que prèviament haurem fregit lleugerament en oli d’oliva).
Afegim més
brou fins que quedi tot mig cobert i deixem fer a foc molt molt lent. De tant
en tant sacsegem la cassola (amb la tapa posada) perquè s’integrin tots els
ingredients i es xopin bé de la salsa que es va fent. Si és necessari afegim
més brou, però no ha de quedar excessivament caldós. Rectifiquem de sal i
servim.
Amb el brou que ens
ha sobrat, al que afegirem unes quantes cullerades del suc que ha deixat anar
el sofrit pagès, és habitual bullir fideus que se serveixen com a primer plat.
RECETA DE SOFRITO PAYÉS
Ingredientes:
Preparación:
poniendo a hervir las carnes en agua abundante, que previamente habremos
salado. Las pondremos en ollas distintas, para que no se deshaga la que esté
primero cocida. Aprovecharemos tanto las carnes como los caldos que obtengamos.
Cuando estén tiernas, se sacan de las ollas y se dejan escurrir. Mezclamos los
caldos de las distintas carnes y lo reservamos.
una cazuela, ponemos aceite de oliva y sofreímos el tocino, la sobrasada y la
butifarra. Para que no se deshagan demasiado es mejor no cortarlas en trozos,
sino sólo marcar las porciones sin llegar a trocear. Añadimos las cabezas de
ajos y dejamos también que se hagan. Después, incorporamos el perejil y el
laurel. Pasamos los trozos de carne por la cazuela, no es necesario freírlos
sólo es para que vayan cogiendo el gusto del sofrito, y los retiramos a una
bandeja. A continuación se agregan unos
cuantos cucharones de caldo, la sal y las especias y se deja todo para que vaya
confitando. Ahora sí, después de unos pocos minutos, añadimos la carne y el
patató (que previamente habremos frito ligeramente en aceite de oliva).
Añadimos
más caldo hasta que quede todo medio cubierto y dejamos hacer a fuego muy muy
lento. De vez en cuando sacudimos la cazuela (con la tapa puesta) para que se
integren todos los ingredientes y se empapen bien de la salsa que se va
haciendo. Si es necesario añadimos más caldo, pero no debe quedar excesivamente
caldoso. Rectificamos de sal y servimos.
el caldo que nos ha sobrado, al que añadiremos unas cuantas cucharadas del jugo
que ha soltado el sofrito payés, es habitual hervir fideos que se sirven como
primer plato.
Maria José, Gràcies per recuperar aquesta recepta tradicional, feta sense presses, cada ingredient manté el seu gust i el comparteix alhora amb la resta. Em sembla fantàstica.
El puntet de canyella, que ja he tastat en altres plats eivissencs, ha de ser un element important.
Sí, ja la faré.
Quina recepta més maca, a veure si m'animo jo també, aquests plats no es poden perdre!
Aquesta recepta m'ha recordat molt un sofregit del putxero valencià que feia la meua àvia de Beneixama ( sense sobrassada però amb pebre vermell dolç). Ha de ser boníssima aquesta recepta teua. Gràcies per compartir-la
uns d'els plats tradicionals que son genials per quedar com una reina … m'encanta ..
alguna que altre vagada l'he fet i esta bonisim .. besades
Me encanta esta receta.. los platos tradicionales tienen tanta magia…y ahora mismo me tomaría este sofrito tan apetitoso.
La foto es muy sugerente!
Soy muy amiga de los guisos de toda la vida, y aunque estoy segura que no será lo mismo con la sobrasada de Madrid (mi tia nos mandaba siempre las sobrasadas de Mallorca y no tienen comparación con las que encuentro aquí), seguro que rico sale. Estoy deseando hacerla.
Bss
Elena
http://lacajitadenieveselena.blogspot.com.es/
P.D. Mi hermana va mucho a Ibiza, le diré que me traiga, aunque con lo despistada que es seguro que se lo olvida. Todavía estoy esperando un sal de allí que es fabulosa
no se li posa pork