Marmitako

“Cada vegada que et sentis extraviada, confusa, pensa en els arbres, recorda la seva manera de créixer. Recorda que un arbre de gran copa i poques arrels és derrocat per la primera ràfega de vent, en tant que un arbre amb moltes arrels i poca copa amb prou feines deixa circular la saba. Arrels i copa han de tenir la mateixa mida, has d’estar en les coses i sobre elles: només així podràs oferir ombra i objecció, només així en arribar l’estació apropiada podràs cobrir de flors i de fruits. i després, quan davant teu s’obrin molts camins i no sàpigues quin recórrer, no et fiquis en un qualsevol a l’atzar: seu i espera. Respira amb la confiada profunditat que vas respirar el dia que vas venir al món, sense permetre que res et distregui: espera i espera més encara. Queda’t quieta, en silenci, i escolta al teu cor. I quan et parli, aixeca’t i vés on ell et porti.” (On el cor et porti. Susanna Tamaro)

Crec que hauríem d’escoltar més el nostre cor, fer cas de les intuïcions que ens assalten encara que contradiguin els nostres pensaments … de vegades cal deixar-se portar per la intuïció i no per la raó … aquest llibre el vaig llegir fa anys, però la ressenya amb la qual començo la meva entrada d’avui l’he rellegit moltes vegades …

Feia molt de temps que tenia ganes de preparar marmitako i si arribo a saber que és un plat tan deliciós segur que m’hagués animat abans. Aquest guisat de peix és tradicional del País Basc i originàriament es feia en una marmita de metall (d’aquí deriva el seu nom) a bord dels vaixells que pescaven tonyina al llarg del Cantàbric. A Eivissa també tenim molts plats de tradició marinera, com el guisat de roja o la burrida de ratjada, que són molt típics i que no hi ha que deixar que es perdin.

MARMITAKO

Ingredients:

-600 g de tonyina
-4 patates pelades i tallades a trossos com d’un mos
-1 ceba
-1 pebrot verd
-1 pebrot vermell
-2 pebrots de romesco
-1 tomàquet
-1 fulla de llorer
-1 got de vi blanc
-sal i oli
-aigua

Preparació:

Comencem coent les espines i la pell de la tonyina per fer un brou fluix i el reservem. Després, rehidratem els pebrots de romesco posant-los en un bol i tirant per sobre aigua bullint. En una cassola, sofregim totes les verdures tallades en brunoise. Quan veiem que estan ben fetes, afegim la carn de pebrot de romesco i les patates i deixem que es daurin durant uns cinc minuts.

Afegim el vi blanc remenant fins que s’evapori l’alcohol i afegim el llorer, sal, el brou fluix que fet amb la pell i les espines, prèviament colat, i aigua suficient, si cal, per cobrir-ho tot. Ho deixem coure a foc molt lent fins que les patates estiguin ben tendres, agitant la cassola de tant en tant, i quan puguem partir-les amb el dors de la cullera, apaguem el foc.

Afegim els trossos de tonyina ben nets (una mida de mos), tapem i deixem que es cuinin amb la calor romanent perquè el marmitako quedi ben sucós. Tapem la cassola i esperem cinc minuts abans de servir perquè la tonyina quedi al punt.