Aquest fragment de poema és el que dóna nom a «Esplendor en l´herba» una de les meves pel•lícules preferides, de l´Elia Kazan, que tracta sobre l´amor impossible…gens pot retornar-nos el passat però sempre ens quedarà el record del viscut…
EDITO per remarcar una cosa que m´ha fet saber la Maria Luisa del bloc Zer0gluten i en la que jo no havia caigut: ENCARA QUE ES TRACTI DE FARINA D´ARRÒS S´HA DE COMPROVAR QUE NO PORTI GLUTEN!!! mercis maca per dir-mo…
Com en el bloc ja tenia publicades unes profiteroles, aquesta vegada vaig pensar en fer una cosa un poc més complicada…i em vaig decidir per un pastís d´origen francés anomenat «croquembouche»…vaig estar investigant per internet sense decidir-me del tot, fins que em vaig topar amb una magnífica entrada de la Maduixa que ho té tot: una recepta boníssima, un pas a pas espectacular i una explicació tant de l’origen com de la preparació del pastís que talla la respiració per la seva claredat i per tots els consells que dóna…no deixeu de visitar el seu bloc perquè us asseguro que val la pena!!
CROQUEMBOUCHE
Ingredients per a les profiteroles sense gluten (recepta del llibre «Nuevo Amanecer» de la thermomix però amb les proporcions que utilitza la meva mare i emprant farina d´arròs):
-250 gr. d’aigua
-125 gr. de mantega
-250 gr. de farina d´arròs
-5 ous
-un polsim de sal
Pesar la farina i reservar.
Abocar en el got de la thermomix l’aigua, la mantega i la sal i programar 5 minuts, temperatura 100º, velocitat 1.
Agregar la farina de cop i programar 15 segons a velocitat 4.
Deixar temperar la massa uns 5 minuts aproximadament retirant el got de la base.
Batre els ous lleugerament en un recipient, col•locar de nou el got a la base, programar velocitat 4 i afegir els ous a poc a poc.
Deixar reposar la massa en una màniga pastissera.
Escalfar el forn a 200º i quan estigui calent, fer muntonets de massa amb la màniga sobre una safata de forn greixada, separant uns d’uns altres.
Coure uns 20 minuts aproximadament.
Per fer la crema pastissera vaig seguir la recepta de la meva mare.
Ingredients per al caramel (segons la recepta del bloc «Salseando en la cocina»):
-500gr. de sucre
-75gr. de xarop de glucosa
-125ml. d’aigua
Posar al foc l’aigua, el sucre i la glucosa i portar a ebullició deixant bullir fins a arribar a 165º (més o menys uns 15 minuts) usant un termòmetre de cuina per controlar la temperatura.
Una vegada aconseguida, submergir el recipient en aigua freda per detenir el procés d’escalfament i evitar sobrepassar la temperatura necessària (millor tenir preparat un altre cassó amb aigua freda i glaçons per poder refrescar a l´instant el caramel).
Abans de preparar el caramel, emplenar les profiteroles amb la crema. Per això, omplir una màniga pastissera amb la crema i emplenar les profiteroles per la base, en la qual prèviament s’haurà fet un petit tall.
Segons les profiteroles que tinguem o segons la grandària de la safata que vagi a usar-se disposar una primera filera de profiteroles per tenir una idea de com van a col•locar-se, perquè cal treballar sense detenir-se per evitar que el caramel es solidifiqui i així tenir una orientació de com van a quedar.
Submergir parcialment cada profiterola en el caramel i col•locar-la en el “lloc assignat”, aquesta operació és bastant perillosa, per les possibles cremades que pot produir el caramel (que aguanta molt bé la calor) per això és millor usar guants de làtex per protegir-se. Continuar fins a acabar la primera capa de profiteroles, tancant el cercle.
Seguir després amb la segona capa, intercalant les profiteroles amb les de la primera capa i seguir pujant “pisos”, suprimint una profiterola cada vegada per anar donant al croquembouche la forma de muntanya típica d’aquesta recepta, i anant amb compte perquè no s’esfondri la torre de bunyols :))
Acabat el croquembouche, amb l’ajuda de dues forquilles, esquitxar caramel sobre un silpat amb un moviment de vaivé perquè es formin fils fins de sucre, i abans que es refredin del tot anar cobrint la superfície del pastís. Si és necessari donar un petit toc de microones al caramel, però el mínim temps possible, només prou per evitar el seu enduriment i poder seguir treballant.
Adornar amb un llaç o al gust.
Aquesta és la farina que vaig utilitzar per les profiteroles…volia posar la marca però penso que una imatge val més que mil paraules :))
¡¡Qué pasada Ditiii!!… ¡¡Precioso.. expectacular… maravillosooooo!!.
Muchas gracias corazón.
Està fantàstic! Ens agrada molt
UAUUUU!!! Quina passada Maria José!! T'ha quedat ESPECTACULAR!!!
Petons artista!
Nenes..que no m'actualitza blogger!!! Es una passada de pastís, sempre al.lucino amb aquest pastissos, sobretot amb aquest caramel, trobo que deu ser difícil treballar amb el caramel, perque quedi així, tan finet, ben possat i sense que es refredi i et cremi..Felicitats!!
Núria
espectacular!!!
oooooooooooo, quina passada!!! felicitats
Genial, simplement genial!!
Wow!!!!!
Medio lujazo de postre, con esa capita de azúcar, debe estar delicioso y lo mejor, apto para todos, nadie queda fuera!
Besos
Oh!! com m'agrada aquest postre francès, és un bon pastiss per unes noces. Felicitats!
MAravillosa!!!..sin más….un espectáculo de postre…y con la crema de tú mamá,que es la que hago desde que la encontré para SanT Joan.
Bravoooo Mª josé.
Cariños
Impressionant, a Mercadona pots trobar farina d'arrós, clar que no se si teniu Mercadona a ses illes.
Bon cap de setmana
Ostres, profiteroles amb farina d'arros…sorprenent…
t'ha quedat molt be!
Menuda pita que tiene este postre, se ve delicioso, eso sí menudo trabajo que lleva, si que hay que tener paciencia y sobre todo con dos peques por los alrededores 🙂
Un besín.
Aquí una mujer valiente, si señora. Yo también pensé en este pastel pero me duró, digamos, medio minuto en la cabeza? Te ha quedado precioso y menudo trabajazo guapa!
bssss
Hola MªJosé, quina pinta te aquest pastís de profiterols, mai n'havia sentit parlar-ne. Peró la veritat que m'ha impresionat. Ja el tinc guardat per un moment especial.
Un petonet
que xulu! si que deu ser complicat fer aquesta reixa de caramel… fa pena fins i tot desmuntar-ho per a menjar-ho jejeje
un petonet
Plas plas plas!! T'ha quedat una croquembouche preciosa!! Y que maco el filat que has fet per sobre. M'encanta!
un petó 🙂
QUE DELICIA DE PROFITEROLES, EU ADORO . OS TEUS FICARAM PERFEITOS.
BESITOS
Pero bueno!!!!!…cada vegada ens sorprens amb una recepta més espectacular que l'anterior!!!!una autèntica xulada!!!! i quina pinta!!! genial com sempre!!!!
Y yo que te digo ahora jajajajaja, nuuuncaaaa había oído hablar de la croquembouche jajajajajajaja, mira que coincidir por centésima vez!!!!! A mí me han encantado las fotos, las encuentro preciosas, y también me quemé al pegar los profiteroles, pero el resultado merece la pena. Te ha quedado precioso. Un besazo bessona!!!!
Vaya trabajito Mª José. Es una pasada y te na queddo espectacular. ¡¡Qué dificil poner el caramelo!!1 pero lo has conseguido.
Besitos,
Pero que preciosidad! Si da pena comerlo! Besicos.
Un trabajo genial.
Tambien me encanta cocinar con harina de arroz ♥
Hacéis unas recetas tan espectaculares… Me quito el sombrero. Enhorabuena.
besos
mmmmmmmmmm…che delizia!!!!!!baci!
Caram, quina passada. Jo la vaig fer una vegada aquesta piràmide, pero no sabia que tenia aquest nom francès…
Petonets
Una pasada.
Besitos.
;-D
T'ha quedat preciós, tot cobert de fil de sucre!!!!
Ja m'imagino els teus fills a la cuina ben intrigats amb el treball de la mare!!!!
Un dia d'aquests publicaré la meva experiència amb un pastís d'aquests tipus…
Petons
Desde luego es un postre que no deja indiferente.
Felicidades!!!
*.* Un abrazo!!!
Però quin dolç més espectacular! M'ha encantat, ideal per a alguna festa d'aniversari amb un toc chic, jeje.
No em vull ni imaginar lo complicat que deu ser lo del caramel… ufff, jo per aquestes coses no tinc paciència, jeje, però té tan bona pinta que m'està tentant!
Molts petonets!!
Vengo de ver los de Mercè y ahora los tuyos, al final me voy a dar un atracon de dulce jajajaja ainsss madre que estoy a dieta.
Preciosa la torre de profiteroles, yo la conocia con otro nombre que ahora no me viene a la cabeza pero bueno.
Un besito Mª Jose
Olá passei para conhecer seu blog e gostei muit de suas receitas. Já sou sua seguidora, se desejar venha me conhecer também, será muito bem vida. Um abraço, Marta.
Fa ben poc em van regalar un llibre on surt aquesta arquitectura culinària espectacular, i sempre me la quedo mirant i mirant. Sens dubte has treballat de valent, i t'ha quedat maquíssim.
No vull saber lo bo que deuria ser….
Petons! 😉
Quina meravella Mº José!! t'ha quedat al.lucinant!! i sense gluten una molt bona opció!!
Molts petonets guapa i feliç setmana!
Me gusta mucho la forma en que has introducido la entrada de hoy, un tanto melancólica y filosófica, y por hablarnos de la vida. Una frase que nos sirve de espejo a todos.
Qué difícil pronunciar el nombre de tu postre, ¿no? Será que el francés no es lo mío, nunca me gustó mucho, la verdad, pero nada que ver con la admiración con que he mirado y remirado tu "croquembouche", porque solo por el trabajo que conyevan esos hilos de caramelo, alguna mención había que hacer.
Besos
Aquest psatís queda super elegant i vistós, oi?
I la pasta choux sense gluten em sembla un repte fantàstic, avui dia hi ha molta gent celíaca que no pota gaudir d'unes bones postres com aquestes…
No coneixia aquest postre i em sembla espectacular. La presentació no deixa indiferent a ningú segur!
Molts petonets!
fantástico, menuda torre de profiteroles!!! Te ha quedado genial 😉
Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.blogspot.com
Hola M. José,
Si que ha de ser indignant que costi tant trobar productes per als celíacs, i a més, molts d'ells molt cars!!! T'ha quedat un espectacle. No em vull ni imaginar el "lio" a la cuina, amb el caramel, els nens…. però ha valgut molt la pena, ha quedat de pastisseria! petons
Lo cierto es que te ha quedado espectacular. No solo aceptais la dificultad de trabajar sin gluten, tú has ido más allá y has elegido una de las preparaciones más difíciles que existen en el tema de la pasta choux.
Esta harina la he visto algunas veces en el hiperoriente que visito en Sevilla, pero tiene un pequeño problema y es que no certifica que sea sin gluten, aunque yo estoy convencida de que lo es, pues acabo de analizar el almidón de tapioca de la misma marca y salió negativo. Es cierto que la vida de los celiacos no es fácil, como has podido comprobar, pero poco a poco se va andando el camino.
Gracias por aceptar este reto y superarlo con nota.
Besos.
Com sempre, gràcies a tots per dedicar-me un ratet!! m´alegro molt que vos hagi agradat la meva recepta…
Silvia, es verdad que esta receta de crema pastelera de mi madre es buenísima, se pondrá muy contenta de saber que la sigues utilizando!!
Artemisas´Project:
No tenim Mercadona aquí joooo
Elvira:
Y como duele el azúcar calienteeee :))
Zer0gluten:
Ostras, en eso no había yo caído!! pensè que por ser de arroz ya era "apta", me alegro mucho que me lo hayas dicho y ahora mismo voy a incluir tu sugerencia en la entrada, para que los que no estamos acostumbrados a lidiar con esta intolerancia sepamos aún más conscientes de todos los problemas que plantea!
Petonets per a tots!!!
Está genial que hayáis probado sin gluten la verdad, asñi las recetas sirven para los intolerantes, genial!
Cada torre que veo más me gusta, una psada!
Ja jaja m'ha encantat aquesta entrada.
Petonassos
Ay, que bonito, que bonito, que bonito… si es que no me canso de ver las fotos… me encantan! son geniales…
Profiteroles sense gluten, gran idea! La presentació espectacular!
Me encanta Esplendor en la hierba, me gustan mucho los profitelores, y me fascina tu receta, tu presentación y la delicadeza siempre en tus fotografías 😀
Un besiño!
me tienes impresionada!!! qué pasada!! menudo trabajo, el resultado desde luego, merece la pena, es espectacular!
Realment és digne d'admirar per la feina i el resultat final. Felicitacions molt grans.
Una presentación digna de manos tan especiales…; eso es lo que tienen los recuerdos que cuanto mas especiales mas presentes y más perduran confundiendose en la realidad
Excel.lent!!! Ostres quina currada! T´ha quedat súper chulo i segur que boníssim! Petonets
te ha quedado genial. No se si seria capaz de hacerlo. Bss
Te ha quedado espectacular, me guardo la receta, pero no sé si seré capaz de manejar el caramelo …
Uno de Dos:
Es verdad, normalmente hasta que una cosa no te afecta no sabes en lo que consiste sufrirlo…un besito
Mima:
Mercissss
Quo:
Guapaaaa, muchas gracias smuakssssssss
El taller de cuina:
Moltes gràcies!! m´alegro que t´hagi agradat
Mayte:
Y a mi me encanta coincidir contigo!! un besito
Antonia:
Pues muchas gracias por decirmelo!! besitossss
Starbase:
Moltes gràcies!!
Anónimo:
Si…los especiales perduran…pero nunca pueden confundirse con la realidad presente…
Cook me tender:
I tanta currada jajaja però va valdre la pena :)) un petonàs
Luisa:
Como que no??? seguro que alucinábamos con tu croquembouche!!! smuakssssss
Mª Jesús:
Yo también pensaba que me iba a costar más, te aseguro que todo es ponerse 🙂 besitosss
Qué preciosidad, uauuuuuuuuu, es que es un postre difícil de hacer y como bien dices, complicado de simultanear la fotografía mientras se hace.
Me ha hecho gracia la "presencia constante" de tus hijos a la espera de un trozo de caramelo, jajajjajaja, qué bueno, los imagino.
Enhorabuena, te ha quedado de revista, te felicito.
un besazo
¡Aivá que pinta el recubrimiento de caramelo! Es genial.
Y a mi que la película "Esplendor en la hierba", aunque me encanta, me produce angustia…
Besos,
me parece una verdadera pasada como te ha quedado y me imagino lo de los hilos de caramelo y uff.. que miedo me da pensar en como me podría quedar…
un besote
Mª José, moltíssimes gràcies per la teva menció. Estic molt contenta que la meva entrada t'animés i t'ajudés a preparar la teva croquembouche. És una satisfacció molt gran per a mi, no solament compartir receptes, sinó tota la meva experiència, ajudar a qui vulgui fer-les, que sigui d'utilitat. A partir d'aqui tu hi poses tota la teva traça, que es molt gran. 🙂
No és un pastis complicat, però sí molt laboriós i cal seguir una tècnica. Cosa que tu has fet a la perfecció i a més has rematat amb un fil de caramel que no és gens fàcil de fer, ni que quedi tan maco com t'ha quedat. Moltíssimes felicitats!! Enhorabona!
Un petó, guapíssima, i moltes gràcies. 🙂
Frabisa:
Muchas gracias por tus amables palabras, que alegria saber que te ha gustado!! un beso
Julia:
Hola!! la verdad es que la peli da que pensar no? un besito
Comoju:
Te quedaría estupenda, venga anímate!! un beso
Maduixa:
Soc jo qui t´ha de donar les gràcies per tot, ho expliques tan bé que és impossible equivocar-se :)) molts petonets