La veritat és que com més ho penso més crec que és així…el temps és irrecuperable…per això és millor gaudir-lo amb qui ens ve de gust i en allò que ens agrada…si sembla que va ser ahir quan publicava la recepta de setembre de les cookings i ja estem amb el nou repte d’aquest mes!!…
Per a octubre, la nostra estimada Rosa ens ha proposat preparar un casatiello, una recepta napolitana típica de Pasqua, tan deliciosa que val la pena fer-la en qualsevol època de l’any.
El casatiello és un pa enriquit amb formatge i embotits. El formatge habitual que s´utilitza és el pecorino, però com vaig tenir dificultats per trobar-lo (la xarcutera a qui l’hi vaig demanar em va mirar amb tal cara de desconcert que ni em vaig entretenir a explicar-li perquè el volia) el vaig substituir per provolone (com així deia la recepta de Reinhart que vaig seguir). Quant a l’embotit, el més comú és el salami però també admet xulla, botifarra, bacon…les combinacions són infinites!
La forma més característica de presentar el casatiello és col•locant ous crus sobre ell abans de coure´l (creuant sobre els ous unes tires de massa per evitar que es moguin)…això em va plantejar un problema, perquè no em fiava que quedessin suficientment cuits i no volia fer invents, així que al final vaig optar per presentar la recepta com fa Reinhart en el seu llibre “Aprenent de forner” es a dir a pèl :))…com ens va explicar Rosa: cada família napolitana té la seva pròpia recepta de casatiello, així que jo he realitzat la meva versió…i estic impacient per veure les de la resta de cookings…
CASATIELLO
Ingredients per a l’esponja:
-65 grams de farina de força
-9 grams de llevat instantani
-240 mil•límetres de llet sencera temperada (32-38ºC)
Ingredients per a la massa:
-450 grams de farina de força
-1 culleradeta de sal
-140 grams de sucre
-2 ous grans lleugerament batuts
-170 grams de mantega a temperatura ambienti
-180 grams de formatge provolone ratllat
-180 grams de salami italià a trossos petits
Preparació:
Començar fent l’esponja, barrejar la farina i el llevat en un bol. Afegir la llet fins a obtenir una massa semblant a la de les crepes. Tapar amb paper film i deixar fermentar una hora a temperatura ambient.
Per fer la massa, barrejar la farina, la sal i el sucre amb una cullera. Afegir els ous i l’esponja i pastar (a mà o amb un robot de cuina) fins que tots els ingredients formin una bola. Si queda una mica de farina sense lligar, tirar una petita quantitat d’aigua o llet per integrar-la a la massa.
Pastar durant un minut aproximadament i deixar reposar la massa 10 minuts perquè el gluten pugui desenvolupar-se
Dividir la mantega en quatre parts. Anar incorporant cada part a la massa, removent vigorosament amb una cullera (o amb el robot a velocitat mitjana). La massa quedarà tova, però no tant com la de crep. Treballar la massa fins que quedi suau, si és necessari afegir més farina.
Quan la massa quedi suau, afegir els trossos de salami i pastar, després incorporar el formatge i tornar a pastar fins que quedi tot ben repartit. La massa serà tova i elàstica, adherent però no enganxosa. Si segueix massa enganxosa, afegir més farina fins que adquireixi consistència.
Greixar un bol gran amb unes gotes d´oli i ficar en ell la massa, donant-li tornades perquè es greixi tota la superfície amb l’oli. Cobrir amb paper film i deixar fermentar a temperatura ambienti uns 90 minuts o fins que la massa dobli el seu volum.
Treure la massa del bol i formar un anell. Posar-la en un motlle amb forma de rosca, prèviament greixat i coure a 180º uns 30 o 40 minuts. Deixar refredar abans de servir
I els casatiellos de la resta de cookings?
– Rosa
– Ly
– Mercè
– Lourdes
– Maragda
– Núria
– Elvira
¡¡Perfecto Díti!! Se pueden dar por contentos los napolitanos contigo…¡¡claro que sí!!.. Además me ha dado alegría porque he ido viendo los demás y pensaba que el mío no tenía parecido con ninguno pero…¡¡con el tuyo síiiii!!
Besotes.
Pues…marhaba beikum ese casatiello, en cuanto al tiempo, es algo efimero, todos, tenemos todo el tiempo del mundo y gratis, el tiempo, no es nuestro. Besos
En coneixia el nom però no aquest resultat tan bo. Té un aspecte esponjós molt semblant a un muffin salat oi? Em quedo amb la recepta, això ha de ser deliciós!
Ja he vist els altres filla no se quin faré tot fan una fila boníssima!!!petonets
Que rico! esa última foto me ha dado un hambre terrible y ganas de volver a prepararlo mañana mismo jajajaja… Te ha quedado estupendo, y con la forma original, como Lourdes. No hace falta que te diga que esta de diez. Ah… y si, el tiempo es irrecuperable por eso tenemos que disfrutar cada minuto y agarrarnos fuertemente a las cosas buenas que nos trae la vida, proque mañana quien sabe. Por eso me considero afortunadísima, por teneros siempre al otro lado.
Un besazo
Esta impresionante, apetece mucho y eso que ya almorcé.
Besitos a tod@s
Desde luego tiene una pinta estupenda. Vaya corte que se le ve!!
bss Esther
No ho havia vist mai..ha de ser molt bo…ptons
No el coneixía, pero quina pinta té!!!t'ha quedat perfecte, i segur que te un gust boníssim!!!!
no cocnocia este casatiello pero si se que te ha quedado de lujo total y el corte perfecto
bona setmana
peto
No el coneixia, té una pinta exquisita. A més el provolone m'encanta!!! M'emporto la recepta…
Petonets guapa
Que chulo quedo0o y que descubrimiento lo del Castiello!!!
Me gusta muchisimo la pinta que hace este tuyo…
Besos
MªJosé, boníssim!! Quina gana m'ha entrat…jeje. I ja no em queda casatiello..que el vam finiquitar jajaja. T'ha quedat maquísim i perfecte amb aquest motllo.
PEtons
núria
Me ha encantado ver los diferentes casatiellos que habeis hecho este mes y la informacion de su procedencia.
Un besito
Una pinta estupenda!!!. voy a ver los otros……Besos
Que foto tan bonita la última, dan unas ganas de pegarle un bocado…
Reto superadísimo guapa!!
bssss
Seguro que esta riquísimo, no hay más que ver el aspecto tan buenísimo que tiene.
Un besito,
Mª José, no tenia el gust de coneixer aquesta recepta de pa, per la pinta,deliciós.
Amb el teu permis em copio la recepta.Ha de ser boníssim.
Petons
Que preciosura! me encanta las fotos, me encanta la receta..
besos
Qué decías de que no te había quedado cómo tu querías??? Venga ya mujer si te ha quedado de lujo asiático!!!! Menuda mesa más chula, y las fotos son una preciosidad, la última tiene un color y se aprecia tan bien su contenido que por poco no le meto un lametazo a la pantalla!!! Una cosa, aunque el tiempo pasado sea irrecuperable, siempre nos quedará el recuerdo, y eso amiga , no tiene precio, sobre todo cuando uno piensa en que a lo mejor en breve se puede disfrutar de un tiempo incluso mejor que el pasado, te hace una quedada????jajajaja, para disfrutar minuto a minuto!!! Un besazo
Pues a mi me parece que además de quedar muy aparente, tiene que estar tremendamente rico. Si a eso le sumamos que es una de esas recetas que lo mismo valen para un bocado a media mañana, como para un aperitivo, un día de campo, una merendola o una barbacoa con amigos, es una receta para guardar a buen recaudo.
No sé si dónde vives hay Alcampo, pero allí encontrarás el pecorino.
Un beso.
No l'havia sentit anomenar mai… però si l'has fet tu segur que és una delícia, amb tot el que porta no pot fallar!
Petonets
Sandra
Quin pastisset/ panet tan bonic!, uns ingredients boníssims només poden fer una recepta boníssima! A reveure.
Mª José, t'ha quedat genial amb aquest motlle tan bonic!!
I veig que per les dues aquest mes de setembre ens ha passat volant, eh? 😉
Petons!
Cuanto peligro tienen las Cooking Challenges¡¡
Todas de acuerdo para hacernos sufrir viendo distintas versiones de esta maravilla
Espectacular!!!!Besos
Que bo que deu ser aquest casatiello.
Petonets.
No lo he probado nunca pero con esos ingredientes me tiene que gustar si o si.
Saludos
Quina masa tan compacte! A mi m'agraden força aquests tipus de pa 🙂
Esta receta la había visto en algún lado, pero desde luego no sabía como se hacía. Ya hemos aprendido algo más, y de tus advertencias y cosas que has visto en la elaboración.
Desde luego yo también hubiera encontrado problemas para comprar pecorino, todavía no lo he visto en dónde suelo fijarme en quesos y embutidos internacionales.
Un saludo.
Hola Mª José.
Yo que no conocía la receta y cuando vi la primera foto bien pensé que era un bizcocho, qué presencia tiene este pan tan fantástico. Y el sabor tiene que ser buenísimo, desde luego es que te ha quedado perfecto y el corte superapetecible. Gracias por compartirla, tomo buena nota de la receta,y es que estoy encantada de haber empezado con mi blog, cada día aprendo algo nuevo con vosotr@s.
Un saludo.
No coneixia la recepta però trobo que ha d'estar boníssim. Petonets.
Que bo!!!
uina bona presència que fa!!!
Què bo, n'he vist algun altre, però aquest amb el salami a casa segur que agrada més! no l'he provat mai, l'haurem de fer!
Apetece un monton,el corte se ve estupendo!!
Besets.
No dejaria ni las migas….no conocia este casatiello y tiene una pinta!…..se ve delicioso!….voy a ver los otros enlaces…..Abrazotes, Marcela
El tuyo tiene una pinta espectacular, qué hambre me ha entrado al ver tus fotos. Buenísima pinta 😉
Uhmmm!!
a estas horas le daba un buen bocado a este pastel.
Me encantan las masas leudadas y el toque salado es interesante.
besos
Maravillosa presencia y un corte más que apetecible. No sé como lo haces pero receta que tocas receta que la conviertes en deliciosa.
Besos.
Es veu delicios ala teva versió napolitana! Jo això dels ous crec que tampoc ho hagués fet, em sembla complicadíssim aconseguir que crus quedin dins la massa. A mi em quedarien a les pares del motlle segur! jeje! i a part al cocció clar…
Sigui com sigui, es veu mlt bo i no el coneixia. Sempre ens feu aprendre coses noves les cooking!!
Molts petonets bonica!
me encanta el molde que has elegido para hornearlo y presentarlo 😉
Salu2, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
http://galletilandia.cultura-libre.net
Mercis a tots per les vostres paraules!! És ben gratificant poder descobrir noves receptes, i aquesta vos asseguro que val la pena fer-la!!
Petonets
Zerogluten:
Nooo aquí no hay Alcampo…snif…