«No em penedeixo dels moments en els quals vaig sofrir, porto les meves cicatrius com si fossin medalles, sé que la llibertat té un preu alt, tan alt com el preu de l´esclavitud; l´única diferència és que pagues amb plaer i amb un somriure, fins i tot quan és un somriure tacat amb llàgrimes» (El Zahir. Paulo Coelho)
No tinc
perdó, ho sé, és la primera vegada que participo en el repte de la Tia Alia i arribo tard, amb tres dies de retard exactament…si és que no es pot voler fer tantes coses alhora perquè després passa el que passa: que no dono per a tot…Però com sóc molt tossuda i m’havia compromès amb aquesta recepta, la dolça, encara que sigui fora de termini no puc deixar de presentar-la
perdó, ho sé, és la primera vegada que participo en el repte de la Tia Alia i arribo tard, amb tres dies de retard exactament…si és que no es pot voler fer tantes coses alhora perquè després passa el que passa: que no dono per a tot…Però com sóc molt tossuda i m’havia compromès amb aquesta recepta, la dolça, encara que sigui fora de termini no puc deixar de presentar-la
Copio la
recepta tal qual ens la va passar Carmen, amb la lletra de màquina d’escriure
que tants records em porten de quan em barallava amb el teclat en les meves
classes de mecanografia quan anava a l´institut.
recepta tal qual ens la va passar Carmen, amb la lletra de màquina d’escriure
que tants records em porten de quan em barallava amb el teclat en les meves
classes de mecanografia quan anava a l´institut.
Vaig
haver de buscar què significava “jícara”, i com ara ja se no és cap mesura
concreta sinó que és un recipient petit, vaig usar un tasseta de cafè. Seguint
la recepta vaig posar el doble de moscatell que d’oli i com mai havia fet
pastes de vi crec que vaig usar un motlle massa petit, però em van quedar molt
cruixents i a mi em van agradar molt 🙂
haver de buscar què significava “jícara”, i com ara ja se no és cap mesura
concreta sinó que és un recipient petit, vaig usar un tasseta de cafè. Seguint
la recepta vaig posar el doble de moscatell que d’oli i com mai havia fet
pastes de vi crec que vaig usar un motlle massa petit, però em van quedar molt
cruixents i a mi em van agradar molt 🙂
I després
de gairebé quatre anys i mig amagant-me darrere d’un cor d’ametlles, per fi he
decidit sortir a la llum gràcies a l’entrevista que m’ha fet Rebecca Beltrán
per a Noudiari. Si algú vol desvirtualitzar-me només ha de punxar AQUÍ. Gràcies Rebecca per haver-me fet sentir tan còmoda…al final vaig acabar parlant pels
descosits hahaha 🙂
de gairebé quatre anys i mig amagant-me darrere d’un cor d’ametlles, per fi he
decidit sortir a la llum gràcies a l’entrevista que m’ha fet Rebecca Beltrán
per a Noudiari. Si algú vol desvirtualitzar-me només ha de punxar AQUÍ. Gràcies Rebecca per haver-me fet sentir tan còmoda…al final vaig acabar parlant pels
descosits hahaha 🙂
Que bones han d'estar, les provarem…!!!
*Pilar*
uooooooo quina pintassa !!
besades menorquines
uooooooo quina pintassa !!
besades menorquines
Qué ricas, te han quedado estupendas. Uu abrazo, Clara
Menuda pinta tienen estas pastas de vino. Hace tiempo que las tengo pendientes y no sé cuando les tocará el turno. Me gusta la presentación.
Bss
M'ha encantat l'entrevista, Mº José! No m'esperava que fossis tan jove i tan guapa!
El teu blog des que el vaig conèixer em va encantar ^^ però no ho sé, ara que hem pogut veure una miqueta més de tu, encara m'agrada més 🙂
Tu has sét un dels meus referents en la cuina pitiüsa, amb les teves receptes m'acostes una mica més allà ^^
Molts petons i felicitats per dur ja un any a Directo al Paladar 🙂
Enhorabona! i surts ben guapa a la foto 😀
Un petó
Hola María José después de 5 años que hace que te conozco por fin te pongo cara ajaja….estás genial en la foto y me alegra un montón que tengas tanto éxito en tus recetas porque nos deleitas con esas fotos tan chulas y lo ricas que se ven al otro lado de la pantalla ejej…besitos guapa y me llevo una de estas pastitas que se ven riquísimas….
Maria José,
Has arribat tard però ha valgut la pena.
Una abraçada,
Nani
felicitats!! ja era hora que et poséssim cara 😉 no sé perquè em pensava que eres de la mitjana edat, jajaja, i casi que ho sóc jo més que tu!!!
enhorabona i a seguir en aquesta línia, molt bona feina!
A partir de ahora DIT I FET ya tiene cara. Felicidades
Blanca de JUEGO DE SABORES
Unes galetes que segur que estan delicioses. M'agradat molt l'entrevista i sobretot posar-te cara: Molt guapa:
petons
També torno a felicitarte per l´entrevista, quin goig que fas!!! Les galetes les he menjat semblants, i em van agradar!! Petonets
Me encantó la entrevista, ver la dulzura y belleza por dentro y por fuera que transmites siempre, y estas pastas que son una ricura, que importa que llegues tarde, lo ha ameritado!
Un beso grande linda.
molt bé! felicitats! Una entrevista a la ràdio, ja sé què és això… perquè jo hi treballo, però faig l'entrevista des de l'altra banda!! ha ha ha. Aquestes pastes de vi fan molt bona pinta! Petons
Aquestes pastes fan molt bona pinta!!
Felicitats per l'entrevista, crec que a tothom que et segueix ens ha agradat posar cara al teu bloc.
Petons!
Delicioses, M.José!!!!
I ara vaig per l'entrevista!!!:)
Bon cap de setmana, bonica!
Ja t'hem posat cara! petons!!!!
Un plaer entrevistar-te!!! I un plaer també parlar amb tu perquè fa molt que admiro la teva feina.
Aquesta és només la primera de moltes entrevistes, n'estic segura.
Un petó molt gros!!!
Uauuuuuuu, pero ¡¡qué guapa eres!!!, me ha encantado conocerte, que bueno, ha sido toda una agradable sorpresa, qué bueno!! Ahora eres más estrella del firmamento que nunca ;))) te felicito.
Y las pastas esas me han enamorado y mira que he visto unas cuantas ya ehhh, pero me parecen la bomba. Cada día me gusta más el reto de la tía Alia y cualquier día, me subo al carro sin pensarlo.
un besazo, reguapa!!
Felicitats per l 'article, per la bona feina I per aquest blog. Ja he probat d fer diverses d les teves receptes I mhan agradat molt. Soc amateur però gaudeixo molt a la cuina. I com a innexperta q só c voldria prguntarte la temperature I el temps aprox de cocció d aquestes galetes fque semblen delicioses. MOltes gràcies I salutacions cordials, Montserrat
Desmitificada estás ya. Guapa, alta y rubia, una imagen con la que no te hubiera imaginado. No me preguntes cómo te hacía, porque no es fácil responder. Ya has conseguido una de tus ilusiones: crear un encuentro en Ibiza y ahora solo se espera la avalancha.
Sobre la receta, a ti te han quedado blanquitas y finas, todas unas pastas de té en toda regla. Las mías salieron más morenitas, que no tostadas, y todo por el vino, pero no convencieron al 100% a mis comensales, y tenía la alternativa dulce en la otra mano, por ahí tiré.
Atenta al próximo reto para tachar la fecha en el calendario 😉
Besos y feliz finde.
te han quedado fantásticas!! Y chica, más vale tarde que nunca.
Yo voy corriendo ahora mismo a desvirtualizarte 😉
Besos. Paula
Me encanta la cita de Coelho. Muy acertada. Ya veo que todos los que habéis preparado la propuesta dulce habéis tenido que pelearos con la "jícara". Qué rabia no haber podido participar este mes. Un besito
Maria José, nos e qué me gusta más si las pastas o la entrevista. Me ha encantado desvirtualizarte un poco, al menos en cuanto a aspecto físico se refiere. Un alivio comprobar que no tienes cara de almendra…jajaja.
Gracias por participar en el reto Tía Alia. Tarde pero llegaste, que es lo importante.
Acabo de publicar las recetas del reto de este mes. Ya sabes, si te animas…avisas y punto 🙂
Bss y hasta pronto !!!
las pastas muy ricas pero la entrevista me ha encantado y eso que yo tengo la suerte de haberte conocido.
Ya tenia que haber vuelto pero siempre surge algo, aunque ahora ya no tardare en ir.
Besos
Encara que tard, moltes felicitats per l'entrevista ara mateix me n'hi vaig.
Les galetes una delicia de ben segur!!!
Petonets bonica