“Recordes? Si uníssim tots els nostres records serien per ventura la part més minúscula de tot quant hem oblidat? Si afegíssim allò que solament creiem recordar, serien per ventura la part més diminuta d’entre la més diminuta?” (Melisande! Què són els somnis?. Hillel Halkin)
Cada vegada que faig una de les receptes de la meva mare em passa el mateix, que no puc evitar recordar… record, per exemple, que quan era nena m’agradava mirar com cuinava, sempre pensava que devia ser molt difícil barrejar tots aquests ingredients i aconseguir un resultat tan deliciós. Ara intento seguir els seus passos, però el resultat no és sempre igual…la recepta és la mateixa però la mà que la prepara no ho és…
Per fer estofat poden usar-se molts de talls de vedella, trieu el que més us agradi. Veureu que la recepta esmenta pastanagues i pèsols i a la foto no es veuen, és perquè aquesta vegada només vaig posar patates però em va semblar més correcte escriure la recepta tal qual me la va explicar la meva mare, així podeu decidir afegir-los si voleu. A nosaltres ens agrada l’estofat amb molta salsa, però això va a gustos. I, per descomptat, res com utilitzar bones eines per fer un guisat a foc lent, us recomano aquesta cassola de BRA per a un resultat perfecte.
ESTOFAT DE VEDELLA
Ingredients:
-1 ceba
-1/2 k de carn de vedella trossejada
-farina
-1 o 2 tomàquets ratllats
-1 got de vi blanc
-aigua
-sal
-1 fulla de llorer
-2 pastanagues trossejades
-100 g de pèsols (poden ser congelats)
-4 patates pelades i trossejades
Preparació:
Piquem menuda la ceba i la sofregim en una mica d’oli fins que es dauri, amb cura que no es cremi.
Passem la carn per farina i l’afegim a la ceba, la deixem fer fins que es redueixi l’aigua que deixa anar.
Afegim els tomàquets ratllats, el vi blanc, 1 fulla de llorer i ho cobrim amb aigua. Deixem que cogui a foc lent una estoneta.
Afegim els tomàquets ratllats, el vi blanc, 1 fulla de llorer i ho cobrim amb aigua. Deixem que cogui a foc lent una estoneta.
Agreguem la pastanaga, els pèsols i les patates trossejades. Rectifiquem de sal. Deixem que bulli fins que la salsa espesseixi, la carn estigui tendra i les verdures estiguin cuites. Si és necessari podem afegir una mica més d’aigua.
Salivando me dejas! Y es cierto que estas cazuelas son una maravilla, distribuyen el calor como ninguna otra.
Jo també faig la recepta de la meva mare, que és molt semblant a aquesta. La diferència és que hi afegeixo, a part dels pèsols, pebrot perquè ella també n'hi posava.
És un plat que faig cada setmana a l'hivern. I que bé quedes després de menjar-te un bon plat! Suposo que deus tenir la mateixa sensació.
Petons
Jo també faig la recepta de la mara, pero quan la tinc al plat sempre penso “no es ven bé igual” tot i que esta bona. Quins records!!!!
Aquesta cassola te molt bona pinta
Petons
Hoy voy de bólido, esta tarde tenemos un evento al cual me encantaría que vinieses tú también mi brujita!!!! 🙂
No se que decir….el bello texto que ilustra tu estofado me enamora…ya te lo dije ayer y hoy ya está encargado el libro que espero llegará en un par de días a mis manos 🙂 tendríamos que montar un club de lectura por FB jijiji!!!!!
La comida de nuestras madres por muchísimo que lo intentemos, jamás saldrá como la suya, porque a ella van asociados unos recuerdos y tantas cosas más..es mucho más que sabor..es amor
No obstante, como yo no soy hija de tu madre, estoy convencida de que a mi me parecería la cosa más rica del mundo y si no, que se lo pregunten a tus pequeños, a ver que dicen 🙂
miles de besos brujita..eres de lo más lindo que me pasó ultimamente <3
Recepte tradicional, d'aquelles per sucar-hi pa. Em sembla sentir l'oloreta que desprèn només destapar la cassola.
Un record per a les mares i les àvies.
Aquestes receptes tradicionals no es poden perdre!! jo hi sucaria una bona llesca de pa!!!
Bona recepta , encare que no surti com les fan les nostres mares , la intenció i es simple fet de recordar i voler posar en práctica els nostres records , ja val la pena .
Una besada , me va agradar molt coneixerte .
Jo també comparteixo el sentiment especial quan cuino algun plat dels que ens jalavem de petits a casa. Els estofats perfumàven la llar… aix… 🙂
Te ha quedado sensacional, la verdad k estas recetas k nos vienen de nuestras madres no las debemos de perder,, esta para chuparse los dedos sin duda alguna besos
Yo también disfruto haciendo recetas de mi madre y mi suegra, pero es verdad cada mano le da su toque
Pero te ha quedado genial
Bss
Un guiso delicioso y viniendo de una madre más todavía.
Que pinta!!
besitos!
Un estofat que alimenta nomès de veure'l! Ha d'estar boníssim. Una abraçada guapa!
http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/
Un estofado que da gusto hasta ver! Es una ricura…muchos besos, preciosa!
Estos estofados que tienen sabor a mamá me encantan. Delicioso tanto con los guisantes como sin ellos.
Un besazo
Vaya estofado que has hecho, tiene una pinta estupenda. Son esos guisos que gusta comer en cualquier época del año y siempre están de lo más apañaos.
Besos
Delicioso estofado !!!
Una maravilla, que colorcito, lo único que echo en falta es un buen trozo de pan para mojetear en esa salsa tan deliciosa !!
Besotes
Que rica receta!!! Me encantan estos platos tan caseros son una delicia, con esa salsita…
Besos
Cocinando con Montse
Un clásico que nunca falla. La verdad es que este estofado tiene una pinta excelente. Me está entrando hambre y son sólo las 10 de la mañana. Mi madre hace un estofado parecido…ÑAM ÑAM
Un estofat deliciós!! Per sucar-hi pa!! Petonets!
L'he fet m'ha sortit supeeer bo!! Gràcieees!! Ha estat el meu primer estofat de vedella!!! Estic taaaant contentaaaa!!
Molt bona recepta! Mha quedat bonissim. Moltes gràcies