SALSA DE NADAL
Aquestes són unes postres eivissenques típiques del Nadal, molt antigues, de les quals no es coneix gaire bé el seu origen, encara que es creu que és àrab. A Eivissa cada família la prepara segons la seva pròpia recepta, que és diferent d’una casa a l’altra, i sempre es fa en quantitat suficient perquè duri totes les festes. A mi me la va ensenyar a fer la meva besàvia segons la recepta que va aprendre de la seva mare. Els ingredients poden resultar un tant estranys per a algú que no conegui aquesta recepta però la seva barreja produeix una crema molt saborosa que es menja acompanyada d’un pa de pessic amb batafaluga preparat especialment per mullar-hi i que s’anomena bescuit o coc de Nadal.
Ingredients:
-1 quilo d’ametlles
-8-9 ous
-6 litres aproximadament de brou (preparat amb carn de gallina, be i cansalada) colat.
-sal
-1 quilo i mig o dos de sucre
-canyella
-safrà
Preparació:
Escaldar les ametlles i pelar-les (jo en deixo algunes amb pell). Torrar-les a forn molt baix amb compte de no cremar-les i triturar-les fins a obtenir una pasta.
En un morter anar barrejant els ous d’un en un amb una part de l’ametlla i anar formant boles de, aproximadament, la mida d’un puny tancat. Aquesta barreja se sol fer amb uns dies d’antelació i es va col·locant en una safata inclinada perquè deixi anar l’oli (la meva besàvia el recollia i el guardava a la nevera perquè deia que anava molt bé per als cops)
Sobre una olla prou gran posar un colador de forats grans i fer passar la barreja d’ametlla i ou amb el brou, fins que passi tot.
Posar al foc i remoure amb una cullera de fusta fins que bulli, llavors (sense deixar mai de remoure cap al mateix costat perquè no es talli) es pot anar afegint sucre, sal, canyella i safrà a poc a poc (cal anar provant perquè les quantitats van de gust)
Deixar coure una hora i mitja o dues hores aproximadament fins que espesseixi i quedi tot lligat.
Perquè es conservi (i també cada vegada que es vagi a menjar) és necessari bullir la salsa cada dia i com va espessint amb cada bullida es pot clarejar amb una mica de brou.
Servir en una escudella i acompanyat del beiscut o coc.
Font: Besàvia
Quines postres més originals… i per la recepta es nota que són molt antigues, oi? Encara es menja avui dia?
Bon Nadal i a gaudir de las salsa de Nadal!
Hola maca!! i tant que es menjen avui en dia, quasi bé tothom les prepara a casa seva i si a una família no en fan es solen regalar perquè es preparen amb abundància. Petonets i Bon Nadal!!
La salsa de Nadal és un plat molt antic, d’origen medieval, que es pot trobar amb diverses variants, arreu de l’Europa meridional. Ara bé, jo no conec res com la salsa eivissenca.
Gràcies Ferran. Demà en faré a Moià. He potar l'ametlla mòlta i el bescuit de Can Bufí. A veure com em surt!
Si? hi ha variants? m´agradaria coneixer-les…ja me diràs val? petonets
Muchas gracias Maria Jose por esas palabras tan lindas que dejaste en mi blog. He revisado tu blog y me encantan tus recetas (gracias al traductor de google puedo entender todo lo que escribes!!!)
Nunca escuche sobre la salsa de Nadal, debe saber ¿entre salado y dulce? si es así a mi papá seguro le debe encantar 😀
Un abrazo y feliz navidad!!
No ho coneixia, però té un pinta!!!
Bones festes!!
Petones
Maria José, no havia sentit mai d’aquestes postres tradicionals de Nadal! Unes postres ben diferents fetes amb brou?! Bones Festes! 🙂
Mavele:
Gracias por tu visita!!! me alegro que te sirva el traductor el primer dia lo probé traduciendo al ruso a ver si iba jajaja
La salsa de nadal tiene un sabor especial…algunas veces la he oído comparar con turron de jijona líquido pero no es ese el sabor…seguro que a tu padre le gustaria 😉 besitos
Ivana:
Bones festes maca!!! petonets
Mercè:
Jajaja si són extranyes si no es coneixen, ho reconec…però si es tasten agraden…els meus dos cunyats són catalans i els hi agraden a tots…Bones festes!!
Ufff…no les havia sentit mai aquestes potres…i això que porti brou, no em puc ni imaginar el gust!!! jejeje!!!
Bones festes,
Eva.
Que salsita más deliciosa y más original!!!!
Gracias por tus recetas y tus comentarios.
Petonets (con esto de los blogs voy a aprender hasta idiomas, jaja)
Me encantan las recetas tradicionales, como la tuya. Felices fiestas y mis mejores deseos para el año 2009
Besos. Ana
Noia, no hi ha com les receptes de les àvies i besàvies, quan hem d’apendre d’elles… és un postre molt original i com dius tú els ingredients un tant estranys al menys per mí.
Petonets…
Tomo nota de la salsa.. felices fiestas.
Mmmmmm qué rica la salsita.
Besos.
El cullerot Festuc:
Si tens raó jajaja, és cert que això d´unes postres que portin brou i sucre (o mel segons la recepta) és una cosa molt rara…però és deliciosa!! petonets
Zerogluten:
Gracias Mª Luisa y no te creas, que lo de «petonets» a mi también me resulta raro porque aquí no usamos esta palabra, en Ibiza decimos «besades»…
Recetasdemama:
Ana coincidimos en que nos gustan las recetas tradicionales de cada lugar, feliz año nuevo tambien para ti!!!
Teresa:
Sí, les avies i les besavies són úniques cuinant…i m´agradaria que poguessis provar-la a la salsa, segur que t´agradava molt.
Raquel:
Gracias guapa, felices fiestas tambien para ti!!!
Silvia:
Venteeeeee que te la dejo probar!! un beso…
Quina recepta més autèntica, amb el que m’agrada a mi la cuina tradicional! m’ha encantat la teva recepta.
una abraçada
Buenasmigas:
Gràcies maca!!! molts petonets i feliç any nou
Maria José, moltíssimes gràcies per compartir amb nosaltres aquesta recepta (és un tresor!).
El millor per aquest 09 que aquesta nit comença!
T’estimem
També vos envio els meus millors dessitjos per aquest any que comença i espero que ens permeti saber més de tots a través de la cuina…molts molts petonets!!!
¡Que curioso!
Con este postre entras en calor fijo fijísimo. Me apetece un montón probarlo.
¡Besetes!
Marikeli:
Te aseguro que pasas de 0º a 100º con dos sorbos 🙂 si alguna navidad te pierdes por la isla hazmelo saber y te dejo probar el mejunje 😉 un besito guapa
A la zona de Sant Josep de sa Talaia, la Salsa de Nadal es fa amb aigua, oli i sal, en lloc de brou de carn. També es posen altres espècies com ara clau, molt poca pebra, tota espècie i mel a més de canyella i safrà.
És igual de bona!!! i més lleugera.
Mª Josep:
No et pensis, a Vila també la preparem amb aigua (no es nota res de res). La salsa de Nadal és un mon a cada casa veritat? jo tinc família que també la fa amb pebre i amb clau però a ca meva mai n´hi hem posat…moltes gràcies per la visita, un petonàs i Bon Nadal 😀
Jo vull aprendre a fer salsa. Aquest Nadal ens posem a fer. Gràcies!
Chuscartes, espero que t´animis!!! ja m´ho diràs val?
sin lugar a dudas uno de los postres para navidad en ibiza, acompañado con un trozo de biscuit riquisimo, felicidades por esta seccion de cocina ibicenca, no he encontrado el sofrit pages y el bullit de peix jeje pero seguro que los pondras, yo he empezado hace poco con mi blog y lo unico que he colgado de ibiza a sido el gallo san pedro al horno y unas croquetas de gamba roja ibicenca, saludosssssss
A la meva familia, que es de Mallorca, tambe es prepara aquesta salsa el dia de Nadal com a postres.
No conec ningu mes al poble, que no sigui de la familia que la faci
M. José, fantàstica recepte. M'encanten aquestes receptes tan antigas i tan diferents.
Petons