les necessito molt poc” Sant Francesc d’Assís
M’agraden aquestes senzilles paraules. Realment el que necessitem per ser
feliços ocupa molt poc espai, llàstima que no sempre sapiguem apreciar-ho.
Entre els béns que jo més vull, ho he dit moltes vegades, es troba l’amistat.
No tothom pot presumir de tenir vertaders amics, jo sí. Per això, quan la Maragda
va compartir amb mi i amb l´Elvira, l´Ester, la Glòria, la Manu, la Mercè i la Raquel una recepta molt especial, em va semblar meravellós que
decidíssim preparar-la i fixéssim un dia per publicar-la totes juntes.
La recepta, una variació de la tradicional panna cotta, és especial perquè
l’original es va perdre i la Maragda es va encarregar de donar-li forma a força
de provar amb ingredients i quantitats fins a donar amb les proporcions correctes.
No he tastat la recepta extraviada, però el resultat obtingut amb la variació
és extraordinari. Així que el regal que ens va fer, a més de ser unes postres
delicioses de sabor suau i refrescant, és un regal amb cor i estic orgullosa de
ser una de les triades per participar en aquesta proposta. Gràcies!
I com no seria jo si no pogués donar a les coses una altra volta de rosca, m’he
permès fer una petita variació a la recepta de Maragda i en lloc de menta he usat herba
sana. La herba sana o mentha spicata és una herba molt típica del camp
eivissenc, encara que també es conrea en tancons, jardins i horts per ser molt
usada en la cuina tradicional d´Eivissa, en plats com per exemple el flaó, el cuinat o les faves ofegades.
Adoro la seva aroma! I el seu sabor m’encisa tant que m’agrada mastegar els
seus fulls com si fossin caramels…
Si voleu veure més receptes italianes en Dit i Fet, podeu accedir a totes elles
punxant aquí
PANNA COTTA DE HERBA SANA
Ingredients per a 4 persones:
-250 g de nata amb 35% MG
-80 g de sucre
-una beina de vainilla
-dues cullerades satisfetes de fulles de herba sana netes
-3 fulls de gelatina de 2 g
Preparació:
Posar a hidratar els fulls de gelatina en aigua freda. Obrir la beina de
vainilla i gratar el seu contingut. En un cassó posar la nata, el sucre, la
herba sana i la raspadura de vainilla. Posar-ho sobre el foc i portar-ho a
ebullició, a molt baixa temperatura i removent de tant en tant. Quan arrenqui a
bullir, apagar el foc i deixar infusionant la herba sana uns 5 minuts.
Colar i afegir la gelatina ben escorreguda, aprofitant la calor de la
preparació i removem fins a la seva completa dissolució. Repartir en quatre
gotets i deixar refredar completament abans de ficar-los en la nevera perquè
qualli del tot la gelatina (com a mínim unes 4 hores). Jo vaig empolvorar cada gotet de ratlladura de xocolata blanca.
Mjose hasta aquí me llega el olor de la herba sana!! Far olor a Eivissa!!!! No hace falta que te diga que me encanta cocinar, pero si encima es con amigas es cuando estallo de alegría!!!! Mil petons guapa mía
M. Jose, jo si que estic feliç de tenir-te com amiga i haver tingut el plaer de conèixer-te. Quines xarrades tan fantàsticas que tenim…molt de tant amb quan. Això que ens separi el mar…..
Quines fotos……. fabuloses!!!!
Mil petons, amiga
Sencillament genial !!!
Una forta besada .
Rosa
http://www.tiberisacasa.blogspot.com
Sens dubte no hi ha cap altra cosa a part de la llimona que m'estimuli a sentir-me fresca. Aquesta pannacotta amb menta i aquest color lleugerament verd em semblen d'una absoluta exiquisités!
Comparteixo amb tu aquests sentiments d'amistat, i espero poder estar ben aviat en condicions de donar tant com m'agrada fer, i sobretot compartir-ho amb gent com vosaltres.
Un petó! (un no, un milió)
Ohhhhh que buena pinta!! esta variación de pana cotta, debe ser una delicia!!
bssss
M. José!
Quan raó tens! I mira com sovint ens compliquem innecessàriament la vida.
M'encanta que li hagis imprès aquest toc eivissenc i que el flairo des d'aquí. Segur que li dóna un matís excepcional i espectacular.
Moltes gràcies per participar, per la teva sensibilitat i amistat.
Molts petons nina!!!!
Debe ser una maravilla poder hacer esta panna cotta con hierbabuena, de toods modos probaré esta versión
Genial aquest toc eivissenc amb l'herba sana i quanta raó tens,,, mira que ens compliquem a vegades eh…
un plaer haver compartit amb tu aquesta iniciativa i que en vinguin moltes mes.
Una abraçada
El plaer es meu bonica, m'encanta lo de l'herba sana!!!
M'encanten les teves paraules, m'encantes tu <3.
Un petó, espero veure't ben aviat!!
Amb el toc de l'herba sana ha de ser boníssima, i molt més refrescant que la panna cotta normal, ja que ha de ser molt més fresca!
Cuanta razón que tienes con tus palabras y que rica panna cotta y refrescante nos traes
Bss
Us han quedat unes postres delicioses, noies. Quina bona pinta, per fer-hi cullerada!
És fantàstic poder dir que tens bons amics de veritat, i me n'alegro molt per tu que ho puguis dir Mª José!!
I a sobre compartint plats tan bons com aquesta panna cotta, es veu deliciosa!
Petons!
¿Te puedes creer que nunca he probado yo la panna cotta? Y mira que es fácil de hacer, pero … no se, siempre hay algo que me llama más la atención y la dejo en un segundo plano, en fin, va a ser cosa de que le de ya una oportunidad.
La AMISTAD una palabra fácil de decir pero difícil de conseguir. Es mejor tener 2 amigos VERDADEROS que doscientos falsos. Así que cuida mucho de esas amistades porque son un gran tesoro.
Besotes
Mª José, quina presentació més elegant que has fet amb aquesta versió a l'eivissenca de la panna cotta de la Maragda! Deliciosa, segur.
Un petonàs
Quina delicia….amb poquets ingredients i per quedar com una reina…molt bona !!!
Petonets.
Mare meva! clar que havies de fer servir l'herbasana, m'has deixat amb molt bon gust de boca, és una meravella, i m'agrada el lleuger color verdós, ha estat el color del meu estiu, que bé seria prendre'ns una panna cotta totes juntes, deliciós!
Besos guapa
Esto, esto… tiene que ser M A R A V I L L O S O… y además me das la proporción para la panacotta perfecta… gracietes