Amb aquesta calor només vénen de gust plats lleugers i fàcils, com aquesta insalata tonnata o amanida d’enciams variats amb salsa de tonyina. Us encantarà!
Fa tant de temps que no publico, que no sé si seré capaç de tirar endavant aquesta entrada … gairebé no me’n recordo de com funciona el meu propi bloc hahaha … això només em pot passar a mí !! ?
Imperdonable és també tenir feta aquesta recepta des de fa un munt (dos mesos?), per a participar en la cita mensual amb les Cooking Challenge i no haver-la tret encara, sobretot perquè va ser la meva estimada Elvira qui va proposar, com a amfitriona, que féssim un vitello tonnato.
Sí, ho sé, me direu que en realitat no és el que he preparat i teniu raó, però al meu blog ja tinc una recepta de vitello tonnato des de fa porró d’anys (sis! … com passa de ràpid el temps !!) , i per això he decidit variar-la una mica.
La recepta que vaig publicar en el seu dia l’he repetit moltíssimes vegades perquè està boníssima. Com us explicava llavors, és de la Sofia Loren. Us la recomano. La salsa és una pas-sa-da, per això val la pena fer-ne més quantitat de la que necessitem i usar-la en altres receptes, com en una amanida verda, que és el que he fet en aquesta ocasió.
Insalata tonnata
Ingredients:
- 2 llaunes de tonyina
- 2 rovells bullides d’ou
- 1 llauna petita d’anxoves
- 60 g de tàperes
- suc de mitja llimona
- 2 cullerades de suc de llimona
- 2 cullerades d’oli d’oliva
- sal i pebre
- 1 cullerada de vinagre de vi blanc
- enciams variats
Preparació:
En un got alt posem els rovells d’ou, la tonyina escorreguda, les anxoves, les tàperes, l’oli, el vinagre, el suc de llimona, la sal i el pebre.
Triturem amb una batedora fins que estigui tot unit, si la salsa queda massa espessa hi afegim una mica d’aigua fins a aconseguir la cremositat que més ens agradi.
Rentem les fulles d’enciam, les escorrem bé, les col·loquem en un bol i les servim amb la salsa de tonyina.
A taula! Com servim aquesta amanida?
Quan preparo una amanida m’agrada servir l’amaniment apart, d’aquesta manera cada comensal pot servir-se la quantitat que més li vingui de gust, però també ajuda a que l’amanida no s’endureixi, ja que la salsa sempre provoca que els enciams quedin menys cruixents.
Per triomfar amb una amanida de fulles verdes és fonamental escórrer-les bé. Per aconseguir-ho m’encanta utilitzar una centrifugadora, les fulles queden sense una gota d’aigua, i si a més les guardeu a la nevera fins a l’hora de dur-les a la taula, per servir-les ben fredes, aconseguireu l’amanida perfecta.
No us perdeu les propostes de les meves companyes, que també han participat en el repte Cooking Challenge preparant un vitello tonnato:
-Elvira
-Rosa
-Lourdes
Deixa un comentari