el primer que buscaria fóra el territori de la felicitat; i miraria, si és
possible, de blindar-lo perquè m´acompanyés, sense pretensions, tota la vida”.
(Jo confesso. Jaume Cabré)
recepta al bloc, amb el que m’agrada. Em porta records de la meva infantesa,
assaborir-la em fa sentir a casa. Les crostes es fan amb els trossos de pa pagès sobrants, que es tornen a torrar
fins que queden cruixents. Es deixen refredar i es guarden en una bossa ben
tancats perquè no endureixin.
Quan era nena, a la meva casa, no es perdia cap tros de pa. La meva mare
torrava els crostons de pa i era una delícia obrir el forn quan ja havien
refredat per agafar un tros de crosta i menjar-la acompanyada de formatge,
sobrassada, pernil…
Avui dia es poden adquirir ja preparades, però no hi ha res com fer-les a casa.
Com més cruixentes més delicioses. Encara que reconec que cal tenir una bona
dentadura per menjar-les sense perill 😀
Molt típica d’Eivissa és l’amanida de crostes. Pot menjar-se en quasi bé tots
els restaurants que serveixen menjar eivissenc i hi ha diverses versions segons
els ingredients que s’afegeixen: peix sec (típic de Formentera), pebrots
vermells rostits, ceba…les combinacions són infinites, depenguent del gust de
qui les prepari.
Jo he fet la versió familiar, segurament la més senzilla però de sabor
espectacular. Només requereix uns bons tomàquets pagesos, d’aquests que ofereix
el camp eivissenc, unes crostes ben cruixents, alls, sal i oli bo.
Hi ha qui prefereix remullar prèviament les crostes en aigua, perquè estovin
lleugerament i siguin més fàciles de menjar, però jo prefereixo menjar-les més
cruixents i xopar-les solament amb el suc del tomàquet i amb l’oli.
AMANIDA DE CROSTES
Ingredients:
-Crostes de pa pagès
-Tomàquets
-Alls
-Sal
-Oli bo
Preparaciò:
Partir els trossos de crosta en bocins que puguin menjar-se fàcilment i
col·locar-los en la safata on anem a servir l’amanida, millor si és
lleugerament profunda.
Ratllar els tomàquets o tallar-los en trossos no gaire grans. Afegir-los a les
crostes. Picar alls ben menuts i agregar-los també a l’amanida. Finalment,
salar i regar amb abundant oli bo. Remenar bé perquè s´ajunti tot.
però també amb il·lusió, que la tardor és una estació que també m´agrada molt…
La boca aigua se m'ha fet amb aquesta amanida! No hi ha res millor que els records gastronòmics de la infància, eh?
Petons
Sandra
ostres mai a la vida ho havia sentit, pero veient el resultat, em sembla senzillament perfecta aquesta amanida!! i economica . petons
Te que estar super bó!!!
No per molte sofisticat es mes bó. Aprofitament i senzilleça.
Genial…..
Petons
tiene que ser muy buena,me gusta
peto
Sencillamente irresitible, la quiero!
Mi madre tampoco tiraba para nada el pan, siempre acababa en el horno bien tostadito 🙂 que rico!!
Tiene una pinta deliciosa!!
Besos
Y luego rebuscamos platos exquisitos, pero por Dios si con estos ingredientes, todos ellos de calidad, uno levita del sitio de auténtico placer.
Un saludo.
Jo l'he menjada amb peix sec i m'encanta, però aquesta versió també ha de ser ben bona!!
petonets
M'encanten les teves receptes tradicionals eivissenques! i com no pot ser menys aquesta de crostons que no l'he tastat mai i això que la meva mare és eivissenca. Ho haurem d'arreglar i fer-la ja.
Enhorabona pel bloc.
Petons
Aquesta amanida és boníssima!
De les que hi ha a Formentera és la meva preferida!
Allà li diuen amanida pagesa 🙂
Petons!! 😀
Boníssima!!!! Ptns
Benvolguda María José,
Primer de tot et volem felicitar pel teu blog i donar-te l'enhorabona per ser finalista en els Premis Bloc Catalunya 2012.
D'altra banda, ens agradaria proposar-te la col·laboració entre les nostres webs, ambdues d'interés gastronòmic.
Que et semblaria si publicàssim mensualment una de les receptes del teu blog, de la qual en conservaries l'autoria, a la nostra web? A més, també en faríem difusió a través del nostre butlletí i així et donaries a conèixer a un nou públic (actualment tenim més de 800 subscriptors i més de 5.500 visites mensuals)
A més a més, et posaríem un bàner a la secció de receptes de la nostra web amb link al teu blog. Seria també possible que posassis un bàner de la nostra web al teu blog? (Si fos necessari te'l podríem enviar perquè tu el penjassis)
Per a qualsevol consulta no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.
Ben atentament,
David, Llorenç i Tomeu
No coneixa gens aquest plat tradicional eivissenc. I em sembla una recepta genial, d'aprofitament i ben gustosa.
Jo tampoc la coneixia, però l'apunto ara mateix. Una abraçada!
Mª José, no la coneixia l'amanida de crostes. Em recorda la recepta de les migas, però sense cansalada. Molt bo, eh? Petonets!
EN MI CASA TAMPOCO TIRAMOS EL PAN QUE SOBRA, HACEMOS MIGAS O SE LO REMOJO A MIS GALLINAS,PERO ME GUARADARE PARA PROBAR TU ENSALADA DE PAN,TIENE QUE ESTAR BUENISIMA.
UN SALUDO.
Mai havia vist aquesta recepta però la faré segur, m'agrada molt el pa i així ha de quedar boníssim….per cert vaig fer las torrades amb pera… boníssimes…les repetiré mes d'una vegada….
mooolts petons
una ottima poreprazione fresca e saporita!
No coneixia aquesta amanida de croste. A més de bona Ideal per aprofitar aquells trossets de pa que sempre queden.
petons
Com m'ha agradat els TEUS CROSTONS i LA TEVA HISTORIA!!!
Bona Tarda AMIGA 🙂
Conxita
M'encanten les crostes! Però no hi poseu frígola vosaltres? A casa les fem amb frígola i pebrera verda mmmmm!!!
Salut!
M'encanten aquests plats populars, tan senzills i tan bons, per aprofitar coses que queden. No s'ha de perdre res!
Quina recpta més bona per aquest final d'estiu tan llarg aprofitant els darrers tomàquets bons, gràcies per compartir-la i petons.
Bona nit Mª José,
Moltes gràcies pel teu comentari, els teus bons desitjos que agraeixo de tot cor i, per visitar CuinaCinc des de les Pitiüses…!
Quin escrit mes entranyable i maco has fet. Moltes gràcies. També, tens un avatar ben bonic:))
Un bloc preciós i amb una fotografia ben maca.
Doncs si que he vingut algun cop al teu bloc.
Si mires l'entrada de les teves rosquilles et proposo la meva recepta:))allà estic.
La recepta que presentes dels crostonets és senzilla, bona, familiar, deliciosos.
M'ha fet pensar en el pa amb tomàquet (també el vaig descriure) i records familiars que tots tenim a la memòria.
Petonets
Jo tampoc no coneixia aquesta amanida d'aprofitament. És fantàstica 🙂
No n'havia sentit a parlar mai d'aquest plat! La cuina senzilla és la més bona!
Una plat que només de llegir com el descrius ja t'ha agafen ganes de menjarne.
Petons!
OOOH!!!!adoro la cocina de siempre, la cocina de la gente corriente que siempre sabe como aprovechar hasta la ultima costra de pan!!! 😉
el otro día hice un plato Italiano que es muy parecido, si lo posteo te aviso para que lo veas…es increíble como los países Mediterráneos nos parecemos!! 🙂
miles de besos..tu blog es divino!!!!!
He fet l teva reepta i ens agradat molt als de casa, repetirem.
Aquesta recepta és com los coses bones de la vida, que com més simples millors.
Amb els temps que corren moltes d'aquestes receptes tornaran.
Una gran proposta la d'avui!
Una recepta d'aprofitament d'aquelles que no es poden deixar perdre. Ja en sento la flaire des d'aquí 🙂