“Res no m´ha acabat de fer feliç llevat de tu …He estat a la vora de moltes felicitats; he tingut unes quantes alegries. He gaudit de moments de pau i de gratitud immensa envers el món o envers algunes persones … En fi, com que tenia l´edat que tenia, vaig somriure amb suficiència i vaig dir ningú no diu que sigui obligat ser feliç.” (Jo confesso. Jaume Cabré)
Tots tenim alguna cosa que ens fa feliços…jo sento especial predilecció per les coses petites, no busco la felicitat inassolible…una abraçada dels meus fills, que sigui divendres a la tarda, un dia de pluja, tenir temps per preparar una recepta, saber que m’espera la lectura d’un bon llibre…
Adoro la tardor! Malgrat viure en una illa preciosa amb enlluernadors estius,
octubre és un dels mesos de l’any que prefereixo. Molts dels esdeveniments
especials de la meva vida han tingut lloc a l’octubre. Ja no fa la calor
aclaparadora dels mesos estivals, els dies comencen a ser més curts, l’ambient
és més fred, més net i tot convida a recollir-se a casa…
octubre és un dels mesos de l’any que prefereixo. Molts dels esdeveniments
especials de la meva vida han tingut lloc a l’octubre. Ja no fa la calor
aclaparadora dels mesos estivals, els dies comencen a ser més curts, l’ambient
és més fred, més net i tot convida a recollir-se a casa…
Així que per celebrar l’estació que acaba de començar, vaig preparar aquest
pastís tardorenc. Va haver-hi un moment, mentre l´estava fent, que vaig pensar
que no aconseguiria sortir airosa, doncs la merenga és molt delicada. Però
l’esforç va valer la pena, és un dels millors pastissos que he fet, el bescuit
va quedar humit, esponjós i el toc de merenga ens va encantar!!
pastís tardorenc. Va haver-hi un moment, mentre l´estava fent, que vaig pensar
que no aconseguiria sortir airosa, doncs la merenga és molt delicada. Però
l’esforç va valer la pena, és un dels millors pastissos que he fet, el bescuit
va quedar humit, esponjós i el toc de merenga ens va encantar!!
PASTÍS DE XOCOLATA I MERENGA PER A CELEBRAR L’ARRIBADA DE LA TARDOR
Ingredients:
– 115 grams
de mantega a temperatura ambient
de mantega a temperatura ambient
– 280 grams
de sucre
de sucre
– 3 ous, separades les clares del rovells
– 50 grams
de cacau en pols, barrejat amb 22 cl d’aigua calenta
de cacau en pols, barrejat amb 22 cl d’aigua calenta
– 180 grams
de farina
de farina
– 1 sobre de llevat
– 20 cl de nata líquida per muntar
– 4 cullerades de sucre
– 4 clares d’ou
– 120 grams
de sucre
de sucre
Preparació:
Escalfar el forn a 160ºC. Untar amb mantega el fons i les parets de dos motlles
profunds de cremallera.
profunds de cremallera.
Batre la mantega amb el sucre fins que quedi una mescla cremosa. Afegir els
rovells d’ou d’un en un, batent ben després d’agregar cadascun. Incorporar
la barreja de cacau i aigua i, després, la farina i el llevat sedassats.
Barrejar amb suavitat, repartir la massa entre els dos motlles i reservar.
rovells d’ou d’un en un, batent ben després d’agregar cadascun. Incorporar
la barreja de cacau i aigua i, després, la farina i el llevat sedassats.
Barrejar amb suavitat, repartir la massa entre els dos motlles i reservar.
Batre les clares a punt de neu forta amb la meitat del sucre i afegir a poc a
poc el sucre restant, sense deixar de remoure. Repartir la merenga obtinguda
entre els dos motlles, amb cura perquè no es baixi al fons de la massa.
poc el sucre restant, sense deixar de remoure. Repartir la merenga obtinguda
entre els dos motlles, amb cura perquè no es baixi al fons de la massa.
Coure cada motlle uns 30 minuts. Deixar refredar les masses en els motlles i treure
després, amb molta cura de no trencar la merenga.
després, amb molta cura de no trencar la merenga.
Muntar la nata líquida amb sucre. Col·locar una de les masses sobre la safata
on anem a servir el pastís, cobrir-la amb la nata muntada i col·locar sobre
ella, amb extrema cura, la segona massa.
on anem a servir el pastís, cobrir-la amb la nata muntada i col·locar sobre
ella, amb extrema cura, la segona massa.
Guardar en la nevera fins al moment de servir.
Ahir va fer un dia de pluja típic de la tardor…dels que m´agraden a mi encara que essent diumenge això signifiqui no poder realitzar activitats a l’aire
lliure…ummm, l’aire fa olor de terra mullada i el camp eivissenc es vesteix de colors sobris…tot un gaudiment per als sentits!
lliure…ummm, l’aire fa olor de terra mullada i el camp eivissenc es vesteix de colors sobris…tot un gaudiment per als sentits!
El pastel una maravilla. Felicitarte por las fotos y por la ilusión y las ganas de celebrar estas pequeñas cosas.
Petons.
JUEGO DE SABORES
Trasmites con tus palabras una paz y una felicidad envidiables. Me imagino lo bonita que está la isla ahora. Yo vengo de su vecina y me ha dado mucha pena porque también es la mejor época para mí. La que el exceso de gente desaparece y se muestra tal y como es. Cuando puedes disfrutar del campo sin pasar calor, de las playas desiertas que te invitan a soñar y de esos días tristones que te inspiran a hacer tartas tan deliciosas como la tuya. Un beso
Trasmites con tus palabras una paz y una felicidad envidiables. Me imagino lo bonita que está la isla ahora. Yo vengo de su vecina y me ha dado mucha pena porque también es la mejor época para mí. La que el exceso de gente desaparece y se muestra tal y como es. Cuando puedes disfrutar del campo sin pasar calor, de las playas desiertas que te invitan a soñar y de esos días tristones que te inspiran a hacer tartas tan deliciosas como la tuya. Un beso
Quina enveja que em fas!
He vist l'illa en primavera, estiu i hivern!
Però encara no he tingut el goig de poder-la gaudir en tardor…
(i és la meva estació preferida)
De veritat, m'encanta el teu blog 🙂
Algun dia jo també escriuré receptes des de Formentera i em sentiré com tu… Com a casa… ^^
(K)
Mª José, la teva recepta enlluerna i no només per les fotos sinó per com l'has explicada. De sobte, m'has fet sentir la tardor a la cara, i mentre la pluja em mullava, sentia la fresca i em menjava un troç de pastís. Que ben bé que podria ser aquest que has fet! Benvinguda tardor! Petons
A mi em sap greu que marxi la calor, però aquest pastís arregla els mals.
Una abraçada
Com venen de gust aquests pastissets !!!! amb aquests ingredients a d´estar més que bó!!!!! Molt boniques fotos i paraules. Petons,
Jo sóc de les teves, m'encanta la tardor!!! Per mi la millor estació!!! 🙂
I si a sobre el comences amb aquest pastís…ja és la bomba!!!
Petunets,
Eva.
quien me hiciera un pastel asi por mi cumple!
Un pastel precioso y muy apetitoso, y una palabras preciosas y sugerentes.
No conozco Ibiza, quizás porque huyo de los sitios demasiado masificados y "marchosos", pero seguro que en esta época me encantaría visitarla.
Un besico.
fantàstic!! benvinguda tardor!! jeje petons
¡Hola!
Comparto contigo el gusto por el otoño… por eso le puse a mi blog el nombre que le puse. Me encanta en otoño también para hacer salidas, puesto que en campo esta mas bonito que bajo los fuertes calores del verano. Las lluvias, el viento fresquito en la cara y los colores… que maravilla los colores del otoño.
Bueno… y de tu tarta un descubrimiento diferente, muy original me recuerda al "ruso" un postre de merengue horneado a baja temperatura.
Un beso.
Flori.
Este pastel lo reúne todo, qué bueno…
Un beso.
Aissssss por celebrar que no sea, después de este verano desde luego que yo también celebro el otoño.
El pastel divino digno de un buen otoño.
Un besito
Que pastel tan fantástico y original, me encanta su aspecto otoñal y ese toque crujiente del merengue tiene que ser delicioso.
Bicos
Ohhh quina foto final!!! Es preciosa!! La lluvia no me gusta nada, excepto cuando estoy en casa, con un buen libro entre las manos y la ventana ligeramente abierta para que entre uno de los mejores olores del mundo que es el de tierra mojada!! Ya sabes que el merengue no es mi fuerte, pero si hay que celebrar la llegada del otoño con este pastel, me apunto!!!! Un besote enorme
que buena pinta..y esa ultima foto,q chula
¡¡Qué bien celebrar el otoño!! Debería proponérmelo que casi ni me enteré de su llegada y sólo estoy absorta en los quehaceres diarios.
El pastel te quedó perfecto.
Besotes.
A mi també m'agrada la tardor, és la meva estació ja que faig anys el 23 de setembre, i ve tan de gust fer pastissos aquests dies…Bones receptes.
Benvinguda Tardor, la meva estació favorita. Amb aquest pastís no es pot celebrar de millor manera!
Fins divendres,
Nani
A mi també m'agraden molt. Dissabte, tot i la pluja que queia va ser un dia ben bonic! Doncs, puc venir-ho a celebrar a casa teva que ja la tenim aquí?
Petons, guapa!
Hooola, que alegría verte, cuánto tiempo¡¡¡ Vaya receta rica nos trae, así dan ganas llege el otoño jiji. Espero que hallas pasado un buen veranito. UN bezazo enorme
Són els petits plaers, com un bon tall d'aques pastís, que ens endolceixen la vida!!
petonets
Una manera meravellosa de donar la benvinguda a la tardor. Per cert, em va encantar el llibre d'en Jaume Cabré. No el podia deixar.
Ooohhh que buenisima pinta tiene esta receta, y las fotos son una maravilla absoluta.
Un besototeee guapa!
Tiene una apariencia muy especial este pastel! seguro está riquísimo! Yo tambien estoy feliz con la llegada del otoño, qué buena época verdad!
un beso,
Claro que sí, octubre en Ibiza tiene que ser un mes muy bonito y especial. Yo también estaría encantada, sobre todo después de todo el ajetreo veraniego….
El pastel se ve divino, aunque en la foto no parece que sea de chocolate… Y ese merengue por encima…. Ñam!
Besos.
Ummmm! ideal per donar la benvinguda!!! de luxe!!! petons
El olor a tierra mojada….paisajes…recuerdos…
Una receta deliciosa, enhorabuena por el blog y tanto premio recibido
M'encanta la combinació de merenga i xocolata. A més, aqui la nata ha de fer-ho super suau! Jo tinc publicada una al bloc encara que no es ben bé igual… M'ha agradat mot la teua explicació, Marta
Quina pinta més curiosa !
molt bona recepta , m'agraden les textures que es veuen desde aqui en quedaria a menjar un bon businet
bona recepta com totes
besades menorquines
A mi m'agrada gaudir de totes les coses, i viure les estacions amb intensitat. Potser em costa més l'hivern, així que estaré pendent de la teva recepta per donar la benviguda a l'hivern, a veure si estan esplendorosa com aquesta de la tardor.