Ensaïmades

– Encara hi ha ensaïmada. La hi pujo?
– Entra i obre la balconada. Ja ho crec que vull ensaïmada. Qui no en vol, filla meva, si és una cosa tan bona?
(Bearn o la sala de les nines. Llorenç Vilallonga)

Aquest mes, la Rosa era l’encarregada de triar recepta per al desafiament de les Cooking Challenge i no se li va ocórrer una altra cosa que reptar-nos a preparar unes ensaïmades. Fa alguns anys ja vaig provar a fer-les i, encara que mai les vaig publicar al blog, sí que vaig guardar la recepta resultant dels meus varis intents, així que ara només he hagut de rescatar-la.  Aquesta vegada les he preparat sense farcit, “llises” com diuen a Mallorca, encara que veient com vaig triomfar amb elles la propera vegada m’animaré a emplenar-les de cabell d’àngel, o crema cremada,  o nata, o sobrassada, o albercocs, o torró, o xocolata…Com veieu les possibilitats són infinites…i totes són bones!

L’ensaïmada és el dolç per excel·lència de la gastronomia mallorquina, encara que tinc els meus dubtes sobre si no es tracta realment d’una recepta pròpia de totes les illes, no només de Mallorca, perquè a Eivissa, per exemple, la greixonera, unes de les nostres postres més conegudes, es prepara a força d’ensaïmades. Vaig viure a Palma fins als vuit anys, i encara recordo que quan passava amb la meva mare pel Forn de Santo Cristo ens quedàvem una bona estona mirant com els pastissers pastaven a peu de carrer les ensaïmades. Quan vaig tornar a Mallorca per estudiar, seguia el mateix ritual sempre que passava per aquell carrer. M’encantava veure com treballaven la massa!

La paraula ensaïmada deriva del terme saïm, que significa llard de porc, ja què és l’ingredient principal per elaborar-la. Si us animeu amb aquesta recepta no tingueu por de passar-vos amb el llard de porc, sigueu molt però que molt generosos a l’hora d’empastifar la massa amb ell, perquè un bo resultat final depèn de que la massa sigui el més tendre possible. Encara que els temps de llevat són llarguíssims, amb una mica d’organització tindreu un deliciós esmorzar pel matí del diumenge. Us animeu?

RECEPTA D’ENSAÏMADES

Ingredients per 6-8 ensaïmades:

-400 g de farina de força
-15 g de llevat premsat
-1 ou
-150 ml d’aigua
-120 g de sucre
-llard de porc a temperatura ambient

Preparació:

Escalfem lleugerament l’aigua i desfem en ella el llevat. Col·loquem la farina en un bol gran i formem un forat al centre en el qual posarem tots els ingredients menys el llard de porc. Pastem fins que quedi tot ben integrat, com a mínim 20 minuts. Formem una bola, la col·loquem en un bol oliat i la deixem reposar fins que dobli el seu volum, unes 2 hores.

Passat aquest temps, pastem per treure l’aire de la massa i la dividim en 6 o 8 porcions. Pastem les peces i després les estiren amb el corró. Untem generosament cada porció de massa amb una bona capa de llard de porc, després, amb les mans, s’estiren la massa, procurant que quedi com una tela molt prima i amb forma triangular. S’enrotllen de cara cap a nosaltres perquè ens quedin unes tires amb cap i cua, és a dir, un costat tindrà un diàmetre, mentre que l´altra acabarà en punta.

Les deixem descansar fins que perdin el nervi, com a mínim mitja hora, després les estirem amb les mans i formem les ensaïmades, que anirem col·locant sobre una safata de forn folrada amb paper parafinat. Hem de deixar espai suficient entre les corbes de l´ensaïmada perquè al créixer la massa no es munti i no creixi cap amunt.

L’ideal seria guardar-les en un armari aposta, però jo les vaig ficar en el forn durant tota la nit amb un bol ple d’aigua. Aquest pas és primordial, ja que és una massa que perquè quedi bé ha de fermentar amb lentitud, i és necessari que en aquest lent procés no tingui possibilitat d’agafar força, ja que, si fos així, la pell que es formaria en la seva superfície dificultaria la fermentació de la pasta.

Al matí següent s’escalfa el forn a 200ºC i es couen uns 12 minuts. Una vegada fredes les empolvorem amb molt sucre mòlt i disfrutem d´un bon esmorzar.