La recepta d’avui és un suau i lleuger pa de pessic típic de Salamanca que porta només tres ingredients. A partir d’ara, els teus esmorzars i berenars seran deliciosament especials.
“Recordo una nit de finals de setembre a la que estàvem estirats a la gespa del campus escrutant el cel amb unes cerveses. Jared (…) va veure un estel fugaç al cel i va exclamar:
– Demana un desig Marcus! Demana un desig!
– Desitjo que triomfem a la vida. Què t’agradaria fer de la teva vida, Jared?
– M’agradaria simplement ser un bon tipus, Marc. I tu?
– M’agradaria convertir-me en un grandíssim escriptor. Vendre milions i milions de llibres.
Va obrir els ulls com plats i vaig veure les seves òrbites brillar en la nit com dos llunes.
– Segur que ho aconsegueixes, Marc. Ets un tio fantàstic!
I jo vaig pensar que un estel fugaç era un estel molt bonic que tenia por de brillar, i fugia el més lluny possible. Una mica com jo. “
(La veritat sobre el cas Harry Quebert. Jöel Dicker)
La primera vegada que vaig sentir parlar d’aquest pa de pessic va ser a la meva amiga Rosa, ja que és típic de Salamanca, la seva localitat. M’ho va explicar tan bé que de seguida vaig tenir ganes de provar-lo, tot i que no disposo del recipient tradicional per fer-lo: una olla cilíndric amb la mateixa mesura d’alçària i amplada, al centre del qual es posava un cilindre (maimona, d´aquí el seu nom) per donar al bollo forma de rosca.
Em va fer especial gràcia saber que la massa que entrava dins del clindre (o maimona) es donava als nens un cop cuita. Segur que més d’una vegada es va produir alguna petita baralla entre ells per fer-se amb els trossos més grans, o això haguessin fet els meus fills!
Repte Cooking Challenge
Vaig recordar tot l’anterior quan em va tocar escollir el repte de les Cooking Challenger per a aquest mes i per això vaig proposar a les meves amigues que féssim un pa de pessic. La veritat és que procuro preparar-ne un cada setmana, el poso sobre el taulell de la cuina fins que desapareix per complet, de vegades no arriba a durar ni a un dia, però jo encantada.
Encara que m’agrada experimentar amb noves receptes, he de confessar que aquesta ja l’he fet diverses vegades, gràcies Rosa per descobrir-me-la! També em va encantar que m’ensenyés la de l’hornazo de Salamanca, a més de la curiosa història que l’envolta és una de les empanades preferides de la meva família ?
Segur que també us agradarà descobrir els pans de pessic que han enfornat la resta de Cooking Challenge: Elvira, Lourdes, Ly i Rosa.
A continuació us deixo ja amb la recepta, recordeu que com més bateu la massa més lleugera quedarà.
Recepta de pasta maimón
Ingredients:
- 250 g de maizena
- 250 g de sucre glas
- 6 ous
Preparació:
Encenem el forn a 170 º C, perquè arribi a la temperatura necessària mentre preparem el pa de pessic. Untem amb mantega un motlle de cremallera i reservem. Separem les clares dels rovells.
Amb una batedora de varetes, batem els ous amb el sucre, fins que doblin el seu volum i la barreja es torni d’un color groc clar. Afegim la maizena poc a poc, a cullerades, batent després d’afegir cada cullerada. Netegem les varetes i batem les clares a punt de neu ferma.
Unim les clares amb la preparació de rovells, amb una espàtula i fent moviments envoltants. Aboquem en el motlle preparat i posem al forn uns 20 o 25 minuts. Deixem reposar el pa de pessic 10 minuts dins el forn perquè no es baixi. El traiem, el deixem refredar completament i el desmotllem.
Quan prendre el bollo maimón?
¡Quan us vingui de gust! vos costarà ressistir-vos a una massa tan lleugera, però l’ideal és servir el bollo maimón per esmorzar o berenar, ja que és perfecte per mullar en el cafè amb llet o en la xocolata, o per untar-lo amb la vostra melmelada preferida.
Us asseguro que és altament addictiu, així que si el prepareu un cop ja esteu perduts … aquest pa de pessic passarà a formar part de les vostres receptes habituals … el que avisa … ?
Deixa un comentari