“Hi ha un món sencer dins nostre que necessita ser explorat. Viatja a través de tu mateix. Troba les principals atraccions i les valls amagades de la teva ànima. Aprèn perquè atreus al tipus de gent que està en la teva vida. Deambula més enllà d’aquestes raons, i enten-les. Pregunta-li al teu cor per què i per què no. Digues a la teva ment que es calmi i gaudeix del moment. Parla amb els ulls i fes que vegin a través de diferents perspectives. Troba’t amb les cel·les dins dels teus errors i allibera’t de tots aquests presoners. Descorda´t el cinturó de seguretat i viu a la vora de les teves oportunitats. Estima l’atles que és el teu cos, gaudeix el trajecte i tingues bons viatges. ” (Dru Anthony)
Si tinc una assignatura pendent, veritablement pendent, és l’anglès. El meu col·legi era religiós, només de nenes, amb uniforme i … s’estudiava francès. Tampoc és que tingui un coneixement exhaustiu de l’idioma gal, així que potser he de concloure que sóc una negada per als idiomes, ja que com em diuen els meus fills: “mamà, si no saps anglès és perquè no vols”, i segurament tenen raó, mai he anat a una acadèmia a aprendre, i en canvi no m’ha donat mandra agafar un avió i plantar-me a la península per fer classes de pa, sushi o el que es presenti. Però segueix sent la meva assignatura pendent.
Per què us explico tot això? Perquè em fa molta ràbia quan no puc assabentar-me del que posa alguna cosa en aquest idioma i agraeixo un munt als que tenen la santa paciència de traduir-me les coses, com va fer la meva estimada Glòria amb aquest escrit de Dru Anthony, gràcies maca! mira si m’ha agradat que no he pogut resistir-me a posar-lo en una entrada;)
Quant a la recepta d’avui, sopa i putxero, de nou me l’ha explicat la mare ja que es tracta d’una d’aquestes preparacions tradicionals de l’illa que he menjat toooota la vida però mai l’havia fet. Segur que molts de vosaltres la identifiqueu amb plats tradicionals de la vostra zona, ja que al llarg de la nostra geografia es preparen receptes semblants però amb altres noms: escudella i carn d’olla a Catalunya, cocido a Madrid, olla podrida a Extremadura, Castella i Lleó, berza a Cadis, puchero a Andalusia, pote a Astúries, etc., cadascuna amb les seves pròpies varietats però iguals en el bàsic. Curiós no?
Als meus fills, aquest plat els agrada moltíssim, sobretot l’intens sabor que els ingredients deixen al brou que ells anomenen “sopa especial”. La quantitat dels ingredients va “a ull”, ja que així és com me l’ha explicat la mare, com quasi totes les receptes que m´explica, poseu més o menys segons el que us agradin. El que vaig fer per no equivocar-me massa doncs odio que quedin moltes sobres, va ser preguntar quin tipus de carn preferia cada comensal, i comptar un o dos trossos per persona. Si teniu sort encara podeu trobar alguna col esplèndida, a mi m’agrada aprofitar fins a l’últim aire fred per fer-ho, ja que aquest plat ens agrada encara que no estigui calent.
RECEPTE DE SOPA I PUTXERO
Ingredients per a 6 persones:
– Pollastre trossejat
– Be trossejat
– Porc trossejat
– Carn picada
– Cansalada de porc
– Alls
– Julivert
– Un trosset d’unto
– 6 patates petites
– 3 moniatos petits
– 500 gr de cigrons bullits
– Una branca d’api
– Un tros de botifarró per persona
– Un tros de sobrassada per persona
– Col arrissada
– Aigua
– Sal
– Fideus fins
Preparació:
Comencem preparant un bon brou amb les carns de pollastre, xai i porc, el tros d’unto, sal i aigua. Un cop fet, el colem i reservem les carns en una safata. Fem pilotes amb la carn picada, all i julivert.
En una cassola prou gran, disposem les patates pelades i tallades per la meitat al llarg, els moniatos també pelats i tallats per la meitat al llarg, els cigrons bullits, l’api, la sobrassada i el botifarró, afegim una mica del brou del que hem preparat i li donem un bull. Si cal hi afegim més brou.
Rentem la col, la trossegem i l’afegim a la cassola. Tapem perquè amb el vapor es vagi fent tot a foc lent. Haurem de deixar que bulli fins que les patates estiguin ben fetes, per això anem comprovant cada parell de minuts, perquè tampoc hem de deixar que coguin excessivament perquè no es desfacin. Una estoneta abans de baixar-ho del foc hi afegim les pilotes de carn, amb cura perquè aguantin senceres.
Quan estigui tot fet, amb l’ajuda d’un cullerot anem recollint el brou de coure les verdures i el posem en una olla per coure-hi els fideus, si cal afegim més brou del preparat i reservat. Abans de servir, col·loquem la carn sobre les verdures i ho escalfem tot.
Deixa un comentari