Pastiera, el pastís napolità pel diumenge de Pàsqua

Némesis (Jo Nesbo): “Rakel es va posar a riure. Harry estimava aquell riure des de la primera vegada que el va escoltar. I, instintivament, va saber que faria qualsevol cosa per poder escoltar-lo sovint. A ser possible, cada dia.”

Quan vaig començar aquest bloc, iniciava cada entrada amb el paràgraf d’un llibre que m’havia agradat. He decidit que reprendré aquest costum, encara que no sigui (com em van aconsellar) el més adequat per al meu posicionament SEO… Literatura i gastronomia són les meves aficions preferides així que torno a reunir-les!

Viatjar també m’agrada, i encara que no ho faig tant com m’agradaria, he après que la gastronomia és una manera estupenda de començar a assaborir les destinacions que potser conegui en un futur.

M’encanta descobrir receptes d’altres llocs, com aquesta pastiera napolitana, la qual, tot i ser un pastís típic de Setmana Santa, té un origen pagà lligat a la mitologia.

Segons explica la llegenda, Partenope era una bella sirena que habitava a les aigües del Golf de Nàpols. Cada primavera emergia a la superfície per saludar els habitants d’aquesta zona, a qui regalava les belles cançons. Per correspondre’l, els napolitans van crear aquest pastís i van escollir les set noies més belles que havien de servir-lo a la sirena.

Els ingredients usats són els bàsics de la rebosteria napolitana: blat (símbol de renaixement), ous (símbol de fertilitat), aigua de tarongina (que evoca l’aroma dels jardins napolitans en flor), ricotta (en homenatge als pastors i els seus ramats), espècies (en consideració als països més llunyans) i sucre (per representar el dolç cant de la bella sirena).

Si us ve de gust tastar aquest inoblidable pastís us deixo la recepta a continuació, però no us perdeu tampoc altres postres internacionals que he publicat anteriorment al bloc:

• Fiadone
• New York Cheessecake
• Apple Pie
• Panna Cotta
• Torta Setteveli
• Bienenstich

Recepta de pastiera napolitana

Ingredients:

• 2 làmines rodones de massa quebrada
• 200 g de blat en gra (podem fer servir arròs si no es troba)
• 20 g de mantega estovada
• 250 g de formatge Ricotta
• 100 g de sucre
• 3 clares d’ou
• 2 rovells d’ou
• 1250 ml de llet sencera
• 20 ml d’aigua de tarongina
• 100 g de confitura de cítrics
• 1 cullerada de canyella mòlta
• 2 llimones
• 1 branca de canyella
• Sucre mòlt per empolvorar

Preparació:

La nit anterior, posem en remull el gra de blat. L’endemà, al matí, ho colem i ho bullim a foc molt lent en un litre de llet, amb la pell d’una llimona i la branca de canyella durant una hora. Passat aquest temps la llet s’haurà evaporat (cal vigilar la cocció perquè no es cremi).

Retirem la pell de llimona i la branca de canyella. A la mateixa olla, hi afegim el quart de litre restant de llet i la mantega i ho deixem bullir molt lentament fins que s’espesseixi. Retirem del foc i triturem amb la batedora perquè quedi més cremós. Reservem.

Preescalfem el forn a 180ºC. Folrem un motlle fondo de 22 cm de diàmetre amb paper de forn, el greixem i estenem sobre la base un dels paquets de pasta brisa. La cobrim amb un altre full de paper d’enfornar, hi repartim algun llegum (llenties, arròs, cigrons) i l’enfornem uns deu minuts.

Mentrestant, preparem el farciment batent els rovells amb el sucre, la ricotta, la ratlladura d’una llimona, la canyella mòlta, l’aigua de tarongina i la confitura de cítrics. Hi afegim la crema de blat i barregem. En un bol a part muntem les clares a punt de neu i les incorporem a la barreja anterior amb moviments envoltants.

Retirem del motlle els llegums i tirem el farcit. Amb l’altra fulla de pasta brisa retallem tires i cobrim amb elles el pastís, formant un enreixat. És important segellar bé la vora perquè no s’obri el pastís durant la cocció. Enfornem una hora aproximadament. Deixem refredar i empolvorem amb sucre mòlt.

Com emmagatzemar la pastiera napolitana

Tradicionalment, la pastiera napolitana se sol preparar el Dijous Sant i es consumeix el Diumenge de Pasqua de Resurrecció. Aquesta llarga espera augmenta el plaer i el sabor.

Una regla important i fonamental per a una bona pastiera napolitana és l’amor i el descans, molt de descans! Com més passen els dies, millor es torna, els perfums, els ingredients s’assenten i es barregen cada cop més. La pastiera s’ha de conservar en un lloc fresc i sec, per la qual cosa queda descartada la nevera.